ANY POE, FOSC RECORD

No vaig ser com els altres durant la infancia ni mai vaig veure com els altres veien. Les meves passions jo no podia fer-les brotar de les mateixes fonts que ells; i era un altre el motiu de la meva tristessa, i era un altre el cant que despertava el meu cor per a l'alegria. Tot el que vaig estimar, vaig estimar-ho sol. Així a la meva infancia, a l'alba de la meva turmentada vida, alçant-se desde el fons de tot bé i de tot mal, desde cada abisme, encadenant-me, el misteri que envolta el meu destí...

Així es va descriure en una ocasió Edgar Allan Poe, com un nen de sensibilitat extraordinària i que no podia trobar satisfacció en el mateix que els altres nens, el misteri el cridava i allò que els altres temien era el seu paradís. No podia tenir la mateixa vida que qualsevol altra persona, ell era diferent.

Abans d'acabar l'any vull fer una petita dedicatòria a aquest geni. Aquest bicentenari del naixement d'Edgar Allan Poe, he de parlar d'ell.
Edgar Allan Poe m'encanta. L'originalitat de les seves històries brodada amb tanta poesia, el dramatisme amenaçador, l'atmosfera asfixiant... no he trobat en cap altre autor res de semblant.

Recentment a Baltimore, 160 anys després de la seva mort, van celebrar un funeral en el seu honor i em pregunto si aquest enterrament seria la millor manera de recordar a un mestre del misteri com ell. Poe no ens inspira per a celebrar un alegre aniversari, en canvi sí que vénen ganes de tornar-lo a enterrar en el malson gòtic d'un sepulcre.
El que va ser el trist i solitari enterrament de Poe ha estat substituït aquest any, per un de millor on l'han acomiadat els seus admiradors, alguns d'ells vestits d'època o caracteritzats com personatges que el van conèixer com ara el gran poeta Baudelaire.

Rèplica d'Edgar Allan Poe dins d'un taüt
que es troba al Museu Edgar Allan Poe


Poe ens ha regalat històries tan terribles i meravelloses com La caiguda de la casa Usher on una família destruïda per la desgràcia s'extingeix i amb ella la seva casa, metàfora de la pròpia família. El retrat ovalat ens mostra com l'horror es sitúa sense problemes en un objecte quotidià com un quadre que arriba a llevar-nos la vida. El pou i el pèndul és una història que em posa molt nerviosa, la tensió és insuportable. El cor delator ens explica com un assassí es troba entre l'espasa i la paret gràcies a la seva bogeria i qui sap si sentiments de culpa (adoro que el protagonista digui que la bogeria ha aguditzat els seus sentits). El corb impressiona per l'inquietant presència d'un corb maligne. L'enterrament prematur em va donar una molt mala nit i em va sorprendre pel seu final imprevisible i el dramatisme de la seva reflexió sobre la catalepsia (em vaig valdre d'aquest text per al programa Catalepsia-Vudú). Recordo amb certa tendresa a Hop-frog el bufó que es veu obligat a utilitzar l'enginy i la violència per fugir de la injustícia. Són tantes les històries que m'han encantat!

Permeteu-me que per acomiadar-me d'aquest any Poe faci una breu biografia del mestre:

Edgar Poe va néixer a Boston l'any 1809, fill d'un matrimoni d'actors ambulants, tuberculosos i alcòholics, David Poe i Elizabeth. Orfe desde ben jove, Edgar va ser adoptat per un ric comerciant John Allan (que li va donar el cognom) i la seva dona Frances. Aquests pares adoptius van donar-li una infància segura.
Durant la seva adolescència Poe va estudiar Llengües Clàssiques i Modernes a la Universitat de Virginia però la seva vida d'estudiant plena de gresca i alcoholisme no agradava gens al seu padrastre que el va treure de la facultat i el va posar a treballar en un negoci familiar que no satisfeia gens les inquietuts de Poe.
L'any 1827, Poe va desvincular-se de la seva família i va començar una desordenada vida. Gràcies als diners que li envia la seva madrastra va poder publicar els seus primers contes, però aquests van ser un fracàs. Després d'una breu carrera militar a l'any 1827, Poe es va instalar a casa de la seva tieta Maria Clemm on es va enamorar bojament de la seva cosina Virginia.

El seu primer èxit literari va ser Manuscrit trobat en una ampolla l'any 1833 pel que va guanyar 50 dolars en un concurs i li va obrir les portes d'una feina de redactor al diari Southern Literary Messenger. Poe perdia ràpidament l'entusiasme per la feina el seu alcoholisme va ser decisiu per a que l'acomiadessin. Víctima d'una profunda depressió va aconseguir l'ajuda d'un dels seus admiradors, el cric J.P Kennedy que va intervenir perque tornessin a contractar a Poe.

L'any 1836 es va casar amb la seva cosina Virginia però poc després la infelicitat va tornar a assetjar-lo perdent la feina i veient morir a la seva dona de tuberculosi. En ella es va inspirar per al poema Ulalume i per al relat Eleanora.

LLuitant contra depressions i alcoholisme, Poe es va prometre amb 3 dones diferents: la sra. Shaw, Sarah Withman i la sra. Richmond.
Després de dos intents de suïcidi va aconseguir trobar una mica d'estabilitat prometent-se amb una dona anciana però molt rica, Elmira Royster amb qui va fixar la data de casament.

El 27 de septembre de 1849, Poe es va desmaiar en un viatge en tren cap a Nova York probablement per un coma etílic i el revisor el va fer tornar a Baltimore. La situació va ser desagradable i va despertar tot tipus de rumors sobre el caràcter conflictiu de Poe i el seu estat de salut.
Un dia d'octubre de 1849, Poe va ser trobat semiinconscient al carrer, víctima de l'alcohol, el seu gran enemic. A la matinada del 3 d'octubre d'aquest mateix any, Poe va morir ingressat a l'hospital. Amb aquesta mort es va perdre un gran autor que marxava com va viure, totalment turmentat.

I ara us deixo amb un vídeo amb la música del compositor Allan Parsons que va trobar en els contes de Poe una font d'inspiració.

EL SECRET D'UNA FARSA

A principis de mes, i com faig cada any, he visitat amb el meu company David, la fira esotèrica Magic d'aquest any 2009. És una fira que m'agrada molt, l'ambient esotèric, els stands, les tarotistes, l'encens, les espelmes... És un caramel. És clar que com va dir molt bé una de les tarotistes fa dos anys, al Magic potser hi ha les millors bruixes... i també les pitjors.

Pot ser que et trobis amb algú molt professional a la fira i que et llegeixi les cartes... també pot ser que et trobis amb algú que no en té ni idea i que a sobre pretendrà donar-te lliçons d'"espiritualitat".

L'espiritualitat avui dia sembla haver-se perdut... L'espiritualitat que ens vénen és un frau, és una injustícia, materialisme, un munt de mentides... Persones que pretenen parlar de filosofies orientals quan no tenen la més mínima informació del tema intenten fer-te creure que han arribat a la "il.luminació". Gentussa estúpida s'omple la boca insultant dient que tots els mals que pateix una persona o se'ls mereix o els ha atret... i no oblidem el típic imbècil que parla de visualitzar allò que vols per obtenir-ho, és clar, l'esforç no té cap valor, es veu clar en la societat en que vivim.

Ja pots visualitzar ja, que si no fas res més...

No cal que facis altra cosa que visualitzar. Si visualitzes allò bo ho atreus i si et passa una desgràcia és culpa teva perque ho has atret. Osigui que si pateixes una malaltia és perque l'has atret i si no et cures és perquè no ho visualitzes. Vaja, això em recorda a aquells horribles predicadors que diuen poder curar als malalts miraculosament. Si no es curen els hi diuen que és perquè no tenen fe i/o no volen curar-se però en realitat no es curen perque aquell predicador és un ESTAFADOR i no pot curar ni un gra al cul.

La passada temporada a Arkanum vaig dedicar un programa a la Noesiterapia, una tècnica que permet operar i parir sense dolor ni anestesia, gràcies a un entrenament adeqüat de la nostra ment. Aquest mètode, desenvolupat pel dr. Escudero és digne d'investigar.
Per preparar el programa vaig assistir a una videoconferència i vaig llegir tota la informació que em va caure a les mans, en forma de dossier. Entre tota aquesta informació hi havia textos extrets del best-seller "El secret". És cert que la Noesiterapia i "El secret" tenen punts en comú: desitjar la curació, no pensar en allò dolent, ni la malaltia ni el dolor de l'operació... Però són coses diferents.

Vaig veure que el llibre "El Secret" no és un llibre d'autoajuda convencional i vaig voler informar-me més. El llibre parla de VISUALITZAR. Crec que tothom hauria de conèixer la visualització. Consisteix en "imaginar" a la teva ment allò que vols, veure-ho. Si ho fas sovint, de manera subconscient t'orientes a la teva vida quotidiana per aconseguir allò que vols. Està clar que en casos de malalties, si el cos "s'imagina" sa, el cervell dóna una ordre al cos de manera que aquest es sent millor i actúa com si estés més saludable, això accelera i afavoreix un procés de curació, enviant un fort estímul al sistema inmunològic. D'aquesta manera podriem relacionar "El Secret" amb la Noesiterapia.
Jo crec amb fermesa amb el poder de la ment i de la visualització. No coneixem prou el potencial de la ment i la visualització. Quan vaig descobrir la Noesiterapia em vaig entusiasmar i em va encantar que sortís una publicació dedicada a la visualització aplicada a tots els àmbits de la nostra vida. Vaig voler afegir textos de "El Secret" de Rhonda Byrne al meu programa sobre la Noesiterapia malgrat haver-me'n informa't més aviat poc.

Més endavant, vaig informar-se més sobre el llibre i vaig veure el documental. Vaig quedar HORRORITZADA i vaig sentir de veritat haver anomenat aquest llibre en el meu programa. Us demano perdó, oients. Perdoneu-me!

Crec que "El Secret" és un llibre horrible i espantós i vaig voler anar a la conferència sobre "El Secret" del Magic 09 per conèixer encara més el tema i no parlar-ne sense saber-ne prou com ja havia fet.
Vull deixar clar perque em sembla tant terrible aquest llibre.


1- El llibre diu que tot el que vulguis ho pots atreure a la teva vida visualitzant.

Dic jo: Visualitzar és bo i atreu allò que volem però també cal treballar-s'ho. Si volem aprovar un examen i ens limitem NOMÉS a visualitzar-ho en comptes d'estudiar, no aprovarem.
Allò que volem, hem d'anar a buscar-ho i treballar-ho. Que es mouen energies és cert, però desde el sofà les energies es mouràn bastant menys.

També és cert que per molt que visualitzem que podem beure aigua d'un vas buit (sense omplir-lo) no beurem ni una gota -per molt que t'hi esforcis...-.
Com diu un amic meu: "El Secret" és la religió dels mandrosos". Jo afegiria però que visualitzar tampoc és tan, tan fàcil... cal concentració.

2- El llibre diu que allò dolent que ens passa ho hem atret nosaltres.

Dic jo: Ni en broma! Em sembla menyspreable, horrible i fastigós que es doni la culpa a algú d'allò que pateix -com si no en tingués prou amb el seu mal!-.

No som el centre de l'univers, hi ha factors externs també. Si et quedes sense feina i has treballat bé és clar que l'acomiadament no l'has "atret" tu per molt pessimista que siguis. Dir que ho has atret és ridícul i absurd... que hi hagi crisi, que les empreses les portin imbècils, que els negocis s'enfonsin i l'atur es dispari a tot el món no té res a veure o què?

Un exemple espantós del llibre ens parla d'un homosexual que per la seva orientació sexual és víctima de moobing a la feina i vexacions a la seva vida quotidiana. Segons el llibre això ho provocava ell mateix amb la seva actitud negativa. No és fastigós? Prou injust és el que li passa com per donar-li la culpa. Ell NO vol vexacions, per tant NO les atreu. L'homofobia NO l'ha inventada ell, ja existia abans de que neixés!

També cal afegir que l´actitud negativa d´aquest noi NO atreia les vexacions, sinó que les vexacions li provocaven -lògicament- malestar i actituds negatives. És al revés de com està escrit al llibre -i és fàcil d´entendre no?-.

PER CERT, si per atreure allò bo ho hem de visualitzar, com explica el llibre que allò dolent ho atreiem si no ho hem visualitzat prèviament?

3- El documemtal és ple de testimonis de persones que parlen de com han canviat les seves vides gràcies a "El Secret".

Aquests testimonis suposadament verídics em recorden sospitosament als anuncis de Teletienda on tantes persones juren que aquell producte que anuncien ha convertit sense esforç els seu enorme ventre obés en un ventre pla i musculós. Ja, ja...

De veritat creieu que Lincoln estava "atreient" una bala
malgrat haver sommiat i profetitzat una mort prematura?

4- Alternant els testimonis de Teletienda apareixien frasses cèlebres de grans personatges de la història que "coneixien "El secret"", Martin Luther King, Abraham Lincoln, Beethoven...

Dic jo: Les frases estàn totalment tretes de context. Beethoven per exemple va ser i serà sempre un grandíssim compositor però el seu reconeixement com a músic no es limita a visualitzar sinó a molts anys d'estudis i d'esforços. No van ser les ximpleries escrites en "El secret" el que el van convertir en un geni. Per cert, va ser una persona enormement infeliç. Va atreure ell la sordera? Pensa en la desgràcia de la sordera per a qualsevol i sobretot per a un músic...
Martin Luther King va morir assassinat malgrat fer tant de bé als altres, va atreure ell l'assassinat? O és que s'ho mereixia pel seu karma?

Lincoln va ser un home poderós i d'èxit però sempre va ser depressiu i va patir molt la mort del seu fill (va atreure ell aquesta mort?). Recordeu també que va ser assassinat (va atreure també l'assassinat?).

Per cert, quan el documental parla de l'estúpida atracció, posa un exemple ridícul: un home que posa una cadena a la seva bicicleta però que quan torna li han robat. Vaja! Ara ho entenc tot: ell ha atret el robatori, és clar! Tant pensar que li robarien la bici... al final li roben! En canvi si no hagués posat la cadena i no s'hagués preocupat no li haguessin robat la bici, oi? Això diu el documental: ja ho sabeu: no tanqueu la porta de casa amb clau que si ho feu atreieu robatoris i crims pitjors.

5- El documental parla de que els més poderosos del món coneixien "El Secret" per això van tenir unes vides tan pròsperes. Van amagar el secret als altres fent que la major part de la població visqués a la pobresa i patís explotació laboral.

Dic jo: la prosperitat no està en "El secret". Explotar als altres és el que fa rics als 4 fastigosos de sempre.

6- Un dels testimonis del documental ens parla d'una persona que creia que els que havien guanyat molts diners a la vida ho havien fet per haver enganyat als altres. També creia que guanyar diners és dur i esforçat. El documental ens ven però que això no és cert, que els que són rics ho són perquè són tan bona gent, tan intel.ligents i tan espirituals que coneixen "El Secret" i això els ha fet rics. També diu el documental que imaginem que ens donen xecs que som rics i que els diners són fàcils d'aconseguir, que deixem de pensar en deutes, que sinó els atreiem.

Dic jo: Sí, molts rics s'han enriquit per robar i enganyar als altres, molts empresaris i polítics per posar un exemple. Un altre exemple: el "senyor" Millet, lladre i brut trampós embutxacant-se els diners que són dels altres, mentre els músics del Palau de la Música guanyen una miseria a canvi de treballar molt. A mi ningú em ven que Millet es ric per ser bona gent, visualitzar i ser molt espiritual... S'ha fet ric robant.
També dic que guanyar diners és molt dur, avui dia has de treballar moltíssimes hores a canvi d'un sou miserable i en una porqueria de feina si tens la sort de ternir-la.
I afegeixo: Per molt que imaginis xecs aquests no sortiràn d'enlloc. Els diners o es roben o es guanyen.

Ara resulta que també ens volen vendre que els rics són rics perquè són bona gent i els pobres són pobres per a ser dolents o no comprar "El Secret". Quina vergonya!

7. Una altra gran estupidesa del documental ens parla de que no hem de lluitar perquè atreiem més allò contra el que lluitem, cal pensar en la curació i no lluitar contra el càncer per exemple.

Dic jo: per a la curació cal lluitar. La curació és lluita. Davant d'un enemic cal lluitar. Els problemes del món es solucionen lluitant i no somrient plàcidament i pensant en que bonic és el món. El que val la pena costa i els grans problemes només es poden resoldre lluitant durament.

David a la conferència va preguntar incrèdul si de veritat els nens que passen gana o les dones maltractades atreuen els seus dolors.
Un conferenciant -després d'un incomode silenci- va dir que això realment sembla mentida però que realment aquests drames són territori d'una altra llei que no és la d'atraccio sinó la del karma, llei amb la que han de complir. Oh, és clar! L'altre gran imbecilitat: el karma! Així doncs visualitzar de ben poc et serveix si tens un karma assignat, no? Tantes voltes per a res, el miracle de la visualització es inútil segons el teu karma. Molt soroll per no res. Doncs pleguem i llencem "El secret" a les escombraries que de fet, és el seu lloc d'origen. I ja saps, si pateixes t'aguantes, no facis res per salvar-te que és el teu karma i l' has de complir.

Un altre moment memorable de la conferència és quan una dona va escriure en un paper allò que volia que desaparegués del món. Un dels conferenciants ho va posar a la seva mà i mitjançant un estúpid i poc creatiu truc de màgia va fer "desaparèixer" el paperet. Ooooooh! El que faltava: il.lusionisme barat mentre el problema segueix sense resoldre's.

El pitjor de tot és que la gent té poc sentit crític i molts es creuen aquestes absurditats d´"El Secret". He sentit a dir que algunes persones es gasten últimament molts més diners que mai a causa d' "El secret". Mentre s'endeuten pensen estúpidament que si ho visualitzen seràn rics espontàniament, que si viuen com a rics seràn rics i dic jo que el que atreuen no és riquesa sinó més deutes, més pobresa i més patiment. Obriu els ulls.

Veient aquell fastigos documental i veient que patètica era la conferència vaig desitjar que tan de bo ens haguesssin deixat veure la pel.lícula "El Secreto" amb la que per error es va començar la projecció, confonent el documental per la pel.lícula que porta el mateix nom i que no té res a veure. Vaja, amb les ganes que tenia de retrobar-me amb David Duchovny aquest cop deixant de ser l'agent Mulder per a ser oculista i pare de familia... Per cert, la projecció del documental va estar plagada de problemes i errors tècnics.

Vull parlar-vos ara del Karma. Molta gent diu creure en el Karma entre altres coses perquè molta d'aquesta gent és frívola i vol sentir-se més cool o fashion o alternativa. Aquesta ànsia per a ser tan mega guays porta a molts a dir barbaritas com que els nens passen gana o les dones són maltractades perquè han de complir amb el seu karma. Oh, és clar: és que en una altra vida van ser dolents, per tant, ara han de pagar per les seves males accions. Perdoneu-me, però no és indignant? Quina és la conclusió d'això? Que si veus algú patint no l'ajudis perquè s'ho mereix? Que és dolent donar de menjar a algú que pateix gana? Que no hem de fer més campanyes contra la violència de gènere? Que si veiem a un grup apallisssant a un noi no fem res perquè alguna cosa haurà fet a la seva vida passada? Que si algú pateix càncer no hem de deixar que es guareixi?


A vegades penso que el karma ha estat una invenció dels rics per a que els pobres es conformim amb la seva penosa situació, una excusa per a que els mandrosos no s'aixequin contra la injustícia. El karma es una eina d'opressió.

Només algú cruel, irresponsable i ignorant diria que aquests nens han estat
malvats en una altra vida o que han atret i/o visualitzat la seva misèria.

De veritat creieu que els empresaris que exploten als treballadors tenen una missió de justícia divina? Que els rics són rics perquè han estat bons i que els pobres són pobres perquè han estat dolents? Que el que pateix càncer s'ho mereix?

Ja us dic jo que no. És curiós i molt sospitós com molts dels "il.luminats" i "el.levats espiritualment" que creuen en el karma, quan els hi passa una desgràcia a ells llavors no diuen que és el karma sinó que la vida és injusta. Sé d'una coneguda a la que li van fer moobing a la feina i creu que és una víctima però en canvi s'atreveix a dir d'una noia que ha vist morir a la seva família que aquesta debia haver estat dolenta en una altra vida i que el que li havia passat es debia a que ha d'apredre una "lliçó espiritual". I dic jo: quina "lliçó espiritual" aprens veient morir als teus? I per cert, què aprenen els que es moren?

Això sí, no li diguis a la "il.luminada" que potser en una altra vida va fer mal a la gent que li ha fet moobing... en canvi ella sí que pot dir davant de la tragèdia d'una altra, que -a sobre- és perquè alguna cosa debia fer en una altra vida (una altra vida de la que a sobre, no tenim cap prova).
A veure si a la "il.luminada" també se li mor la família o li passa qualsevol altre desgràcia i segueix dient que és el karma o una "lliçó espiritual".
P.D No hi ha lliçó espiritual que valgui la pena pagar amb la vida de la família.

Una altra "mística kàrmica" que conec, està bojament enamorada d'un noi que no li fa cas (porta així anys). Diu als aturats que la seva situació -molt greu- es deu al seu karma i altres imbecilitats pseudoespirituals, però que el tío que li agrada passi d'ella no té res a veure amb el karma... oh vaja! El seu cas -bastant més insignificant que la situació precaria dels altres- no té res a veure amb el karma, ella que tant hi creu? Que jo sàpiga el karma val igual per a tots!
Vaja ella no té cap tipus de mirament en ferir els sentiments dels altres, però compte! a ella no li facis pas! És inconcedible pensar que en una vida passada ella s' hagi equivocat!
És que el que està aturat ha estat un empresari explotador en una altra vida? Així doncs la major part de la població en una altra vida ha estat un empresari explotador! Doncs sí que hi havia empreses en una altra vida! Una per persona aproximadament!
És clar, l'atur és cosa del karma, que hi hagi crisi no té res a veure.... la crisi es una invenció absurda i en canvi el karma una veritat probada científicament i clarament demostrada. Ja ja...

La mateixa "mística" també diu sobre la llei d'atracció que una dona maltractada sí que atreu els maltractaments perque els permet. No sé com NO li cau la cara de vergonya per dir una putada com aquesta. Davant d'aquesta repugnant afirmació li vaig recordar que les dones maltractades han estat anul.lades pel seu maltractador, que no denuncien no perquè siguin còmplices del maltractament sinó perquè tenen por, l'autoestima pel terra i perquè les ajudes a les dones maltractades són totalment ineficaces... (per posar un exemple: de què serveix una ordre d'allunyament? qui vigila al maltractador? quan ja ha desobeït l'ordre i arriba la policía, la víctima ja és morta).

També la mateixa persona va parlar d' altres àmbits sobre la llei d'atracció. Li vaig preguntar si una persona que és atacada pel carrer ha "atret" l'agressió. La molt estúpida va dir-me que sí. NO n'hi ha prou amb el patiment de la víctima que encara li has de dir que és culpable del que li ha passat! La "mística" deia que ens bombardegen amb moltes notícies sobre violència pels carrers i això fa que sortim al carrer amb por i atreguem aquest tipus de crims cap a nosaltres.
Heu escoltat mai una cosa tan idiota? Em recorda a la història de la bici que la roben perquè el tío havia posat una cadena, ara resulta que la cadena provoca el robatori, que si el noi l'hagués deixat sense cadena no li haguessin robat pas.
Doncs si surts amb por al carrer et passa de tot, no?
Permeteu-me que us digui que has de conèixer tots els mals que passen al món per evitar-los. Informació és poder i dóna prevenció. Prevenció és seguretat. Si surts als carrer amb despreocupació a la matinada, solitàriament passejant per un barri perillós, feliç pensant que no et pot passar res, és més probable que arribis a casa cadàver que no pas si surts amb prudència i desconfiança.

Li vaig explicar que la por no atreu el mal, l'allunya, la por mentre no paralitzi és un sistema de defensa. Vaig explicar-li a aquesta idiota menyspreable un cas molt personal: el meu xicot tenia la mala costum d'esperar-me al carrer dins del cotxe sense tancar el piu de seguretat de la porta. Jo que conec molts casos de persones que no tancaven el piu i que els hi entraven criminals al cotxe i les agredien, vaig decidir actuar. Vaig explicar-li al meu nòvio que algunes persones per no tancar bé la porta els hi entraven criminals al cotxe i que per tan, havia de tancar bé les portes. El meu xicot -imprudent i confiat fins la mèdula- va creure que sóc una exagerada paranoica, així que va decidir no fer-me cas i va seguir deixant el cotxe obert. Doncs bé, un dia li va entrar un noi amb una navatlla al cotxe. Per sort no va acabar en tragèdia.
Vaig explicar-li a la "mística" que si la meva parella m'hagués fet cas i hagués tancat les portes no li hagués passat res, que va ser la seva despreocupació i no pas la preocupació la que va provocar el problema.

La molt absurda va gosar a dir que el que li havia passat a la meva parella es debia a que jo amb els meus consells l'havia espantat i això havia atret el noi amb navatlla. Que hi hagi violència als carrers no té res a veure, doncs?

Vaig indignar-me perquè a mi ningú em diu que han amenaçat amb navatlla el meu xicot per culpa meva i perquè tot el que diu la tia ÉS MENTIDA. Li vaig dir que la meva parella havia passat del que jo li havia dit, que no tenia gens de por -per tan la por no havia atret el seu agressor sinó el fet de despreocupar-se i deixar el cotxe obert-.

Ell no va tancar el cotxe, si s'hagués espantat realment per les meves paraules ho hagués fet i aquell miserable criminal no hagués entrat mai.
La por i la desconfiança no atreu el mal, ens protegeix. Molts dels que han atacat a dins d'un cotxe obert no s'haguessin imaginat mai que algú entraria i els agrediria. Si haguessin pensat la possibilitat de patir una agressió, l'haguessin evitat en un 99% de possibilitats. Si vigilant et poden destruïr imagineu si no vigilem! Així que treieu-vos del cap el "a mi no em passarà" perquè sí, passa, sobretot quan et penses que no és així i acabes sent imprudent.

Estic furiosa per totes aquestes imbecilitats pseudo-espirituals que es van dient i que idiotitzen a la gent.
Ja ho sabeu: si us preveniu d'un càncer de pulmó l'atreureu, el que heu de fer és fumar molt i tranquil.lament confiant en que la vostra salut sempre serà d´acer i així mai tindreu càncer!
Si busqueu feina mai la trobareu, us heu de quedar a casa imaginant que us truca una gran empresa i us ofereix el sou més alt del món per estar de braços plegats.
Si no voleu que us robin la bici el que heu de fer es deixar-la arrepenjada en un arbre molta estona confiant en que ningú l'agafarà, no li poseu mai cadena que si no la robaràn!
No estalviïs que atreus la pobresa, gasta molts diners que així et faràs ric!
Si voleu protregir els vostres fills dels pederastes no els vigileu, veneu-los a un proxeneta confiant en que ell mai els perjudicarà.

Però jo us asseguro que és a la inversa. Que el missatge de "El Secret" és nociu. Que l'únic secret que hi ha és que el que val la pena costa, que s'ha de visualitzar allò que volguem i ho atreurem però també cal treballar per aconseguir-ho.
Has de saber que si pateixes no t'has de conformar pensant que ho has atret o que es el càstig per el que debies fer en una altra vida. Allibera't d'aquesta mentida! Em recorda el catolicisme ranci en que tot allò dolent és un càstig diví per qualsevol petita entremaliadura!

No és cert que patim pel nostre karma! Tothom qui pateix injustícia i opressió és pel seu karma? És que totes les dones, tots els nens famolencs, tots els homosexuals, tots els indis, els negres, els indigents, els malalts, els discapacitats hem estat dolents en una altra vida? NO! Nosaltres no hem fet res de dolent, és qui ens agredeix l'únic malvat i és ell qui ha de rebre càstigs. Castiga els teus enemics, defensa't, no esperis una altra vida per a tenir recompenses i per a que els teus enemics tinguin el que mereixen (carai, pseudo místic, dona-li una empenteta al karma!). No esperis a una altra vida que potser mai existirà.

De veritat els rics són bons i espirituals i els pobres dolents i materialistes? NO!
És d'imbècils pensar que els que viuen bé és perquè s'ho mereixen i han estat bons i que els que pateixen és perquè han estat males persones en una altra vida o en aquesta.
En aquesta repugnant societat tenim el mal costum de pensar estúpidament que les coses dolentes només passen a qui les mereix -d'aquí també ve el fet de culpabilitzar la víctima i victimitzar l'agressor-. Quina societat tan malalta i estúpida! Què farem? Mirar per sobre l'espatlla a qui passa gana i dirigir-nos a ells amb la superioritat de qui deu haver estat bo en una altra vida?

Què me'n dieu de les injustícies, de la violència que patim -que no provoquem-, i de la Teoria del Caos -que no entèn de visualitzacions i que és més sòlida?
Cdascú que cregui el que vulgui però jo penso que potser el karma és una invenció per explicar-nos amb una mentida perquè gent bona pateix i gent dolenta viu tant bé. Per conformar-nos amb la desgracia que ens toca i no lluitar contra els malvats pensant que ja s'ho trobaràn quan seria més just castigar-los...
Quin sentit té patir en aquesta vida per allò que vam fer malament en una altra? -si és que és cert el karma i la reencarnació-.

Si veus un fill teu morir, de veritat no faràs res creient que és un càstig per una mala acció que potser va fer en una altra vida? Si tothom et menysprea, de veritat creuràs que no s'hi pot fer res perquè deu ser el teu karma?

Si creus en el karma i la llei d'atracció, si creus que atreiem les desgràcies que patim, seguiràs dient imbecilitats quan siguis tu qui vegi als teus morir o la teva vida consumir-se per una malaltia o per la violència d'un agressor? De veritat?

De veritat creus que els monjos budistes del Tibet que s'han passat la vida desitjant pau i resant han atret amb la seva actitud les cruels agressions dels seus enemics xinesos?
Creus que no hem de castigar a un terrorista perquè el karma ja se'n fara càrrec?
Creus que el milionari infame ha rebut la riquesa com a premi per a ser bona persona?
No creus en l'atzar? Penses que el que guanya la loteria la guanya perquè és intel.ligent o espiritual o bona persona? Creus que hem de mirar el patiment aliè sense fer res? Creus que si no t'estimen no pots fer-hi res perquè serà un càstig per una vida passada incorrecta?
Creus que la mort de Pinotxet va ser un càstig per haver estat malvat? Et recordo que la seva mort va ser molt dolça comparada amb la de les seves víctimes innocents i que la consciència no li pesava gens perquè va dir per televisió que no entenia perquè tothom es ficava ell tenint en compte que era un àngel!

De veritat creus que tota aquesta història ridícula és espiritual?
És espiritual "El Secret" que impulsa a no fer res de bo, a culpabilitzar víctimes i que com a espiritualitat entèn aconseguir molts cotxes i molts diners?

D'"El secret" vaig llegir petits textos a la videoconferència de Noesiterapia i vaig dir que era un missatge bonic i coherent, és clar que eren els textos de la visualització i d'aconseguir allò que volem. Però ara que conec de què va tot el llibre permeteu-me que us digui que és un insult a la intel.ligècia. Demano perdó pel que vaig dir en el programa de la Noesiterapia- PERDONEU-ME i no feu com jo: no parleu del que no coneixeu.

NO suporto "El Secret". El seu missatge és horrible.

Dos anècdotes personals: Moltes vegades he sortit d´un exàmen pensant que m´havia anat fatal i que suspendria. Uns dies després em donaven la nota i estava aprovat -a vegades fins i tot amb nota alta-. Com explica això la Llei d´Atracció? Segons aquesta "llei" jo estava posant tota la meva energia atreient una mala nota però al final resulta que per molt pessimista que fos i per molt mala sensació que tingués aprovava l´exàmen. Segons la Llei d'Atracció, amb aquest pensament estava allunyant les possibilitats d' aprovar... però la realitat era una altra.

Una altra anècdota: des de fa molt de temps, vull aprendre a tocar l´orgue però sempre ho he tingut difícil per problemes d´horaris i diners. Aquest any, a l´inici del curs escolar vaig apuntar-me a classes d'orgue al conservatori. Van dir-me que no quedaven places. Desil.lusionada vaig seguir amb la meva vida. Una tarda estava revisant el blog i vaig trobar-me amb la fotografia de l'orgue de l'Abadia d'Arles. Just en aquell moment va sonar el telèfon i una veu molt agradable va dir-me: Sóc el teu professor d'orgue, t'estic esperant, què no vens a classe?

M'havien aconseguit una plaça! Però per un error de gestió no m'havien avisat a temps i tenia un professor esperant-me davant de l'orgue! Sembla la Llei d'Atracció, oi? El que no us he dit és que mentre mirava la foto pensava: llàstima que mai arribaré a tocar l'orgue... Segons l'estúpida Llei d'Atracció mai hagués fet classes d'orgue...
Tot i que aquesta estúpida llei també diu que si vas dient que no vols o que no aconseguiràs una cosa, (p. ex.: no vull que em peguin) l´estàs atreient. Quina contradicció. Aleshores per atreure alguna cosa què cony hem de fer? Dir que la volem o que no? Primer et diuen que si dius que no ho aconseguiràs atreus no aconseguir-ho i després que quan dius que no vols una cosa, l´atreus. Quina estupidesa!

De veritat que aquesta falsa espiritualitat resulta absurda i molt irritant. Avui dia la gent es pensa que per comprar-se una figura de Buda i posar encens ja són espirituals i ja poden anar d´il.luminats parlant de karmes, energies, aures, reencarnacions, visualitzacions... sense tenir-ne ni idea. Quants d´aquests coneixen la vida i obra de Buda? Quants han parlat amb entesos sobre la meditació? Res! No saben res! I aneu amb compte, que a sobre encara tenen la barra d´anar de pacifistes per la vida però quan veuen a algú que pensa diferent, reaccionen amb una agressivitat sorprenent... no falla. L´espiritualitat no és així amics, no es compra a les botigues amb els diners del papa.

Tot això em recorda a molts falsos hippies van d´espirituals per la vida només perquè porten sandalies planes, no treballen mai i vann fumats tot el dia. Que fàcil és viure així quan els teus pares tenen tants i tants diners! Quanta hipocresia! Avui dia encara n´hi ha molts de hippies d´aquests omplint-se la boca de superficials paraules d´"il.luminació "i foten pena, de veritat.

Hippies dels autèntics n´hi ha hagut ben pocs i de persones espitituals menys encara, a més a més, no tenen per costum aparèixer pels llocs fardant de la seva il.luminació i aura daurada...

Preocupeu-vos més en SER i no tan per SEMBLAR. Anar de budista perquè està de moda no és una bona tria, el budisme és seriós, no té res a veure amb la moda. A més a més, les modes es van inventar per a la gent que no te personalitat i no pot pensar per si mateixa. El teu cor no et demana que segueixis la corrent, et demana allò autèntic i no coincideix amb la majoria!

Una altra estúpida creença que tenen els pseudoespirituals és aquella segons la qual quan un objectiu et costa molt d'aconseguir és que no és per a tu. L'energia, el karma o no sé quina bajanada et guia cap a una altra missió. Aquest falsos alternatius, quan no els hi surt bé una cosa a la primera arriben a la conclusió de que no és per a ells. Així doncs ara que és gairebé impossible trobar una feina per molt que t'hi esforcis què has de pensar? Treballar no és per a tu? O si un noi vol ser metge i de sobte es troba amb que és molt difícil i que per a ser metge ha d'estudiar molts anys què ha de pensar: Ser metge no és per a tu?Amb aquesta ridícula manera de pensar els grans descobriments de la humanitat no s'haguessin fet mai ni s'haguessin creat grans obres artístiques! Fixeu-vos en el sord Beethoven, de veritat creieu que ser músic no era per a ell? Creieu que a Anna Pavlova li sortia bé la coreografia d'El llac dels cignes a la primera que la ballava? Creieu que Edison no va fer cap pífia en el llarg procés d'inventar la bombeta?
Ser un atleta costa molts esforços i sacrificis, aleshores no deu ser per a ningú però per fortuna hi ha gent que creu en l'esforç i guanya medalles olímpiques que cap alternatiu guanyaria perquè abandonaria el seu objectiu a la primera senyal de cansament...
Aleshores acabar amb la fam al món o amb el racisme no és per a ningú, ni tampoc és per a ningú trobar una cura contra la SIDA (és clar que tampoc ho hauríem de fer tenint en compte el karma...).
Hi ha tants genis a la història als que els hi van dir "no és per a tu" i que es van enfrontar a tants fracassos i frustracions abans d'arribar a l'èxit...
I hi ha tants estúpids que podrien haver estat algú a la vida si no fos perquè van creure a un "il.luminat" que els hi va dir:" no és per a tu"...
Aleshores què "és per a tu"? Quedar-se a casa dormint? (o visualitzant).
Tot el que costa val la pena! I el que val la pena ÉS PER A TU diguin el que diguin! Tot allò per al que lluites pot ser per a tu.

Tan el karma, com la Llei d'Atracció, com el "no és per a tu" no són més que excuses per a no fer res de profit i quedar-se al sofà de casa veient la tele-escombraria.

A la mateixa fira Magic vaig anar a un taller de constelacions familiars i Tarot, per Daniel Rodés i Encarna Sanchez. Adoro el seu llibre "El libro de Oro" (que tinc dedicat i signat)i la seva conferència de l'any passat. Però aquest any m'han ofès profundament explicant que els patiments nostres són perque els nostres esperits els han demanat a Déu. Vaja, ara resulta que volem el que ens passa a més a més d'atreure-ho? Quines invencions són aquestes? Si t'assassinen un fill és que el teu esperit ho ha demanat? I què més? Ara resulta que Déu posa criminals al món per satisfer els desitjos dels nostres esperits!

Compte amb el que us diuen. Compte amb el que us vénen, us pot fer infeliços per sempre. Ja veieu el mal que fan les religions, la falsa espiritualitat és la mateixa porqueria. Qüestioneu-vos tot el que us diuen. Reflexioneu.
Els/les autors/es del tinglado d'"El Secret" s'han enriquit, no per visulitzar-ho sinó a costa d'enganyar a gent crèdula amb les seves imbecilitats.

I ara em dirigeixo a tots els que divulguen absurditats sobre el karma i la llei d'atracció:

Us molesto? Sóc negativa? Vosaltres m'heu atret, no? Doncs ara us foteu.

Ara us mostro una vinyeta que he fet pensant en les tonteries d´"El Secret":

A continuació us vull mostrar un vídeo molt interessant, es tracta de "Com ser líder d´una secta". És un vídeo còmic però diu veritats com temples. Per desgràcia en els temps difícils que vivim, les sectes s´estàn aprofitant encara més del patiment de les persones.

Barbaritats com "El Secret" funcionen una mica com les sectes. Qüestioneu tot el que us diguin i decidiu per vosaltres mateixos/es (això inmunitza contra les sectes de qualsevol tipus).
Aquí podeu veure com qualsevol imbècil pot posar-se una túnica i anar per allà inventar-se ximpleries sobre una vida plena d´"il.luminacio", sobre "ser l´escollit" i sobre poder salvar els altres en la seva "infinita sabiesa divina"... Puaj! Messies de pa sucat amb oli. Parlar d´energies i karmes, de que els altres no estàn preparats i que han de canviar la seva perillosa energia negativa...

Mireu els líders de les sectes, son gentussa menyspreable, estúpida i aprofitada en molts casos fins i tot extremadament cruel que han volgut fer creure als altres que son déus i que per tan podien fer el que volguessin amb la vida dels altres (alllunyar-los de les famílies, abusos sexuals, assassinats, organitzar suïcidis...). No et creguis els que et vénen amb rotllos sobre espiritualitat, no són gent elevada, ni tan sols corrent com tu o com jo, són escoria.

Està bé tenir mestres però nomès tu pots posar-te en el camí de l´espiritualitat, és un camí solitari, llarg i difícil, de buscar continuament, no existeixen líders ni gurús que t ´il.luminin, no són millors que tu, no tenen cap poder, no els tractis com si el tinguessin. Busca sol/a l´espiritualitat.

FESTIVAL DE SITGES 09: BOLLYWOOD TERRORÍFIC

M´encanta Sitges, el seu ambient tan teatral, marítim i bohemi sembla de conte de fades. El seu mar és una autèntica joia. El seu bonic paisatge, el seu perfil únic amb la seva característica esglèsia, em fa pensar en bons moments...
Sempre m´ha agradat l´Esglèsia de Sitges, amb la Verge Maria observant desde dalt, amb una lluna als peus (com la Sacerdotesa del Tarot i per descomptat com totes les deesses paganes llunars -Diana, Hekate, Selene...-). Justament a mitja tarda, el meu company, David va fer aquesta bonica fotografia on la lluna plena, sense poder esperar-se a que es faci fosc ja apareix al cel, coronant l´Esglèsia i recordant-nos la divinitat femenina que les religions patriarcals han intentat destruïr.
Aquest passat dia 3, vaig entrar per primera vegada a l´esglèsia de Sitges i vaig quedar impressionada per la bellesa de cada detall, de cada imatge i del seu espectacular orgue, güarnit de daurats i recargolaments.

Un lloc tan atractiu com Sitges és obviament un indret on també hi ha una oferta cultural interessant, com ara cafès-teatre, clubs musicals, sales de concerts i cinemes. Sitges, és doncs un lloc perfecte per a un esdeveniment com és el Festival Intenacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.
Aquest festival dóna a Sitges encara més encant i més màgia.
He de confessar que m´alimento de cinema. La meva condició d´actriu fa que no pugui viure sense el cinema, sense la ficció, sense actuar. Pujar a l´escenari o posar-se davant la càmara, donar vida a un personatge... són rituals encara més profunds que esperar desde la butaca a que s´aixequi el teló o sentir aquell pessigolleig quan les llums s´apaguen i la immensa pantalla s´encèn davant teu. Però aquesta vegada, al Festival de Sitges em tocava conformar-me amb ser espectadora.

Vivim en una societat que menysprea l´art -això explica moltes coses...- i que demana pel.lícules de mala qualitat. Avui dia el públic només demana tirotejos, persecucions en cotxe, explosions, històries molt simples, personatges plans, sexe morbós i efectes especials. Poques persones volen veure pel.lícules on apareguin bons diàlegs perque aleshores consideren la pel.lícula lenta i avorrida (és clar, han de fer l´esforç d´escoltar i pensar). A la gent cada vegada li interessa menys veure una gran interpretació o un argument complexe i ben muntat. El món del cinema es converteix en un món tancat on només treballen els quatre mediocres de sempre produïnt estupideses per a la massa. Aquesta situació em preocupa ja que temo que el bon cinema estigui en perill d´extinció. Quantes vegades he sortit del cinema pensant en que he gastat els diners veient allò que no valia la pena?
Afortunadament de tan en tan, apareixen encara bones pel.lícules, per exemple, últimament m´ha entusiasmat Inglorious bastards de Quentin Tarantino (que mai ha estat sant de la meva devoció).
El bon cinema és sagrat. La vida sense cinema tindria un enorme buit. Algunes pel.lícules fins i tot marquen les nostres vides com les experiències més importants que vivim.
El torrent d´emocions que ens ofereix el cinema no està tan lluny de la catarsi i l´areté de la que parlaven els grecs quan posaven dalt de l´escenari les seves tragèdies. El cinema és molt més que un entreteniment. Per a entretenir-te ja existeix el parxís. El cinema és un aprenentatge, una vivència.
Quan es va inventar el cinematògraf i els germans Lumiere van projectar en una sala les imatges del tren dirigint-se a la càmara, tots els espectadors van saltar dels seus seients horroritzants, creient que aquell tren sortit del no-res els atropellaria. Havia nascut un invent que per sempre més remouria les emocions del món sencer...
Recordo que quan el cinema va arribar a la India, el públic davant la seva primera pel.lícula, no van entendre que allò era ficció. Totalment absorvits per la història i empatitzant en tot moment, una bona part dels espectadors, no va suportar la mort de la heroïna de la pel.lícula i hi va haver uns quants suicidis entre el públic.
Sense arribar a aquests extrems, el cinema segueix sent aquella màgia que ens remou. Tothom recorda algún diàleg que li va fer riure, alguna escena que li va impactar, algún actor del que es va enamorar, alguna pel.lícula que li va inspirar...
Malgrat la frivolització del cinema, us animo a buscar i rebuscar aquelles pel.lícules que valen la pena per una raó o una altra i el festival de Sitges ens ofereix una bona ocasió.

Són moltes les pel.lícules que ofereix el festival, el ventall és molt ampli, hi ha pel.lícules per a tots els gustos, obres mestres, clàssics, obres infravalorades, films que passen desaparcebuts i algunes porqueries...
Ens vam quedar sense entrada per a veure The imaginarum of dr. Parnassus de Terry Gilliam, una atractiva fantasia que promet i que a més a més, per desgràcia és la pel.lícula que no va poder acabar Heath Ledger, actor que mai podré oblidar després del seu irresistible Joker a The dark knight.
Vam veure a la sala Brigadoon una exposició molt interessant de quadres que consistien en un primer pla d´alguns dels protagonistes de les més famoses pel.lícules de gènere com ara David Bowie, Sigourney Weaver...
Després de fer una interminable cua vam aconseguir entrades per a una nova experiència: Bollywood produïnt cinema de terror (!). Així tal i com sóna.

L´atracció que sento per allò exòtic m´ha fet investigar sobre Bollywood desde fa uns anys. La llum i el color de la India, l´espiritualitat i la vida quotidiana, la música i el ball... La vida índia, les històries plenes de sentiment, la música exòtica, la dansa, aquells bellíssims vestuaris, les joies i els maquillatges, l´estètica... Bollywood crida l´atenció, no cal dir-ho. Davant la pobresa del cinema d´Occident, girar els ulls cap al cinema més exòtic és aire fresc. Com aquí, al cinema hindú hi ha de tot, bons professionals i desastres, bones històries i males històries... I no puc deixar de mencionar un curiós intercanvi cultural. L´afany dels cineastes occidentals per copiar la frescor i la intensitat del cinema hindú i la tendència de Bollywood en adaptar mites occidentals. Algunes estrelles de Bollywood veuen com a cim de la seva carrera treballar a Hollywood i canviant les seves teles de colors per sofisticats vestits occidentals. A Hollywood s´esforcen per copiar la bellíssima estètica hindú i per reclutar belleses que eclipsen sobradament a la típica star rossa amb ulls blaus. Mentre, la indústria cinematogràfica hindú intenta crear nous James Bond i com veurem aviat, nous Freddy Kruegger!

L´oferta de veure cinema de terror made in india era massa forta per a que m´hi resistís. M´agrada el cinema de terror (però que sigui bo) i m´agrada Bollywood.
Veient el programa de mà sospitava que les pel.lícules probablement no serien gaire bones però sentia una enorme curiositat. Com és una pel.lícula de terror filmada a la Índia? La resposta és Mondo Macabro, una secció del festival on es poden veure curiositats com les que citaré a continuació.
Un Freddy Kruegger hindú és una idea esbojarrada però més que curiosa. La versió india de Nightmare in Elm Street de Wes Craven estava a la cartellera.
La següent oferta era Veerana una història de bruixes, màgia negra i noies posseïdes.

Així doncs vam fer cua al cinema per a una única sessió golfa de Bollywood terrorífic. He de reconèixer que una de les coses que més m´atreia de la sessió és una suposada aparició estelar de Michael Jackson que constava en el programa de mà però que no tenia massa credibilitat.
Fent cua, va colar-se un gat gris que va anar a davant de tot i va treure el cap per la sala de cinema. Veient que no hi havia ningú va optar per a seure pacientment davant de tota la cua provocant les rialles de la gent. El gat va mirar-nos a tots acusadorament per enriure-se´n d´ell i finalment va decidir entrar al cinema pel seu compte.
Finalment vam entrar a la Sala Prado per descobrir que era allò del terror indi. La sala està decorada amb dibuixos d´aire neoclàssic de colors càlids que s´escampen al voltant de la pantalla i pel sostre. El gat gris semblava sentir-se còmode ja que s´hi passejava com si fos casa seva i era fotografiat pels presents.

Un públic entusiasmat vam escoltar una breu introducció que ens explicava que a la Índia no hi ha referents de cinema de terror de manera que les pel.lícules que veuriem eren copies del cinema occidental de terror.
Les llums es van apagar i la pantalla es va encendre (quin moment!). El públic vam aplaudir emocionats els efectistes títols de crèdit amb els noms dels reis dels terror indi, els directors Tulsi i Shyam Ramsay sobre un fons macabre, una calavera feta de cadàvers humans.
La sala es va omplir d´exclamacions i riallades -està clar que erem allà per a riure-. Començava Mahakaal (The monster) (1993), Nightmare in Elm street, solament que Freddy Kruegger s´anomenava Chaaa-kaaaaal!, tenia la seva terrorífica cara més morena i deixava la seva immortal samarreta de ratlles i el seu barret per una solemne gabardina feta pols. Això sí, les seves urpes de ferro, ben afilades.
Si la pel.lícula de Wes Craven ja és de per si un curiós deliri amb punts de mal gust, la versió hindú és pura bogeria, calca algunes de les escenes més famoses i aporta novetats a la història que li donen un aire nou.
Es tracta d´una pel.lícula llarga (132 min) i amb escenes que de veritat sobren (alguns dels numerets còmics de l´humorista de torn o les traumàtiques persecucions que patien les protagonistes per part d´enemics bastant més horribles que Chakal i que la pel.lícula tracta de manera absurda).
La pel.lícula resulta tan ridícula que no pot estar feta seriosament. Veritablement sembla una parodia del film original amb algunes aportacions noves i un aire més exòtic.
Chakal és un esperit maligne, un bruixot que fa sacrificis humans i que torna a la vida a través dels malsons de les persones. Un personatge terrorífic que aconsegueix passar la frontera entre el son i la realitat.
Les escenes són previsibles i molt exagerades tot i que alguns detalls sorprenen (les cadenes del malson inicial, l´aparició en malsons del cadàver de l´amiga de la protagonista, primer covert de plastic i després com a espectre espantós que acaba clavat en un ganxo de carnisseria).
Les interpretacions en general són molt afectades i provoquen les riallades del públic massa sovint. Els intèrprets, tan ells com elles, són persones molt atractives que no tenen res a envejar als "guaperes" occidentals, però veritablement, la interpretació que és el que importa deixa molt a desitjar.
La pel.lícula està plena de recursos efectistes que donen a la pel.lícula un aire encara més ridícul i còmic: els filtres de colors estridents, l´espectacularitat musical, els ràpids i repetitius zooms... i sense cap mena de dubte, un monstre que sembla indestructible malgrat la violència que rep al final de la pel.lícula.
Mahakaal té moments que entusiamen al públic, com ara l´aparició en primer pla d´un poster del recentment desaparegut Michael Jackson i la imitació que en fa el pallasso de la pel.lícula. La sala semblava que anés a caure amb les riallades del públic quan el pare i el novio de la protagonista busquen la tomba de Chakal a plena llum del dia i amb llanternes enceses (!). O quan un colom surt volant a la cara d´un dels personatges i segons he sentit a dir, (però no m´hi vaig fixar), es veuen les mans de qui el llença.
Els números musicals (perque sí, també hi ha números musicals) també arrencaven exclamacions i riures per la sala, per la ingenuïtat d´alguns d´ells i el contrast brutal amb les escenes més sanguinàries. No puc deixar d´anomenar el gurú que apareix i al que demanen consell, un hindú de cabells rossos, panxa desproporcionada i estranys caminars. El seu discurs ple de solemnitat i sabiesa està ple de tonteries ridícules i enrevessades sobre la roda de crims, el fenòmen anomenat L´hora de la mort que produïrà Chakaal. Un monòleg que no podia estar pitjor escrit ni mes buit de contingut per moltes voltes que li donés l´home (que n´hi donava moltes). Com a única ajuda, la protagonista i la mare sortien del temple amb un patètics consells i un amulet. Una llàstima tenint en compte que al temple hi havia una imatge de la gran deessa Kali, una deessa benèvola malgrat el seu aspecte terrorífic. Una deessa que per la seva força i per la seva violència derrota qualsevol dimoni i qualsevol mal, sense cap mena de dubte hagués acabat amb Chakaal. Però els enfrontaments entre dimonis i divinitats estaven reservats a la següent pel.lícula Veerana.
En fi, els protagonistes lluiten contra Chakaal. El monstruós Chakaal troba la mort en el seu propi territori, un altar de màgia negre i sacrificis humans. Una pel.lícula dolenta però amb escenes memorables, Freddy Kruegger com no l´haviem vist mai.



La següent pel.lícula va ser Veerana una altra pel.lícula que té més de parodia que de pel.lícula de terror. La pel.lícula em recorda per la seva fosca estètica a les obres de la Hammer, efectistes i de terror clàssic. La pel.lícula desconcerta pel conflicte i els desequilibris que hi ha entre les ingenues cançons i les escenes més terrorífiques. No queda massa clar si el que veiem és una pel.lícula de vampireses, bruixes, possessions o morts vivents... o un musical.
A la pel.lícula trobem alguns errors còmics: a la persecució al cementiri, quan la càmara enfoca a l'actriu, aquesta apareix amb tres parells d'arrecades diferents!
El públic no es podia aguantar el riure en veure el pare de família, era el mateix actor que havia fet de pare a la pel.lícula anterior, aquesta vegada, les seves filles tornaven a ser víctimes de rituals de màgia negre! Quina nit, pobre home, com si no hi hagués prou amb que algú comentès la seva semblança amb l'horrible Sadham Hussein...

En aquest film trobem moltes referències al cinema de terror de Hollywood, per una banda, un personatge que desitja ser director de cinema i es fa anomenar Hitchcok, per altra banda, una altra escena ens recorda a Poltergeist (la noia posseïda mirant una televisió sense emissió) i el cap de la bruixa Nakita gira com el de la nena de L'Exorcista.
Les imatges de la cova on es fan els rituals de màgia negre ens fa recordar els decorats de la Hammer de nou.
Resulta simpàtic com derroten a la bruixa Nakita ja que utilitzen el símbol "Om" posat en una barra com si fos una creu cristiana! A les escenes finals, per acabar definitivament amb la bruixa la porten davant una imatge del déu Shiva. És una escena espectacular i el contrast entre l'expressió desencaixada de Nakita i la bellesa i la serenitat de Shiva és memorable. El muntatge i la banda sonora fan la resta...

En fi, una nit emocionant. Quan es van encendre els llums de la sala, el gat gris que havia entrat al cinema, reposava just davant de la pantalla, com si hagués seguit les pel.lícules a primeríssima fila. Per cert, s'assemblava molt al gat del bruixot que apareixia a la pel.lícula en algunes de les escenes més absurdes.

Aquestes pel.lícules no són obres mestres, està clar, resulten frívoles però agraden. No agraden pel simple fet de fer-nos riure sinó perque transmeten quelcom màgic i especial. "Ens agrada el que estem fent", aquest és un missatge que transmeten totes dues pel.lícules, la impressió fortíssima de que s'han fet amb il.lusió, amb alegría, cosa que no es troba en algunes grans superproduccions fetes amb més recursos i amb persones suposadament més professionals.
Alguns films fets amb una tècnica més professional i seriosa, resulten freds, mecànics.
És cert el que diuen de que si t'ho estàs passant bé, el públic també s'ho passarà bé.



Recordo haver vist per televisió les escenes finals del capítol d'un culebrot venezolà. Era un dramàtic tiroteig ple de traïcions i morts truculentes. La interpretació no era gens creïble, el decorat era de cartró pedra i els efectes especials dolentíssims. Però he de confessar que m'ho vaig quedar mirant sorpresa i entretinguda, no tot era dolent, es transmetia una passió, una il.lusió que il.luminava moltes carències. Això és el mateix que vaig veure a les pel.lícules de Bollywood i que no es veu gaire sovint...

En fi, una bona nit de terror exòtic.

La setmana següent, vam estar a la Zombie Walk. Vam arribar tard per maquillar-nos, així que David va comprar Betadine en una farmàcia per improvisar la sang... Va triomfar utilitzant una mà tallada com a telèfon mòbil i amenaçant al personal amb una serra elèctrica de joguina!
Per altra banda, jo no vaig participar. Em trobava amb el nas envenat per protegir-me una cremada de primer grau al nas... Alguns dels zombies em van confondre amb una dels seus! Més d'un debia pensar que no m'ho vaig "currar" gaire... que una gasa sobre el nas no és la millor caracterització per a una morta vivent... però és que jo, no estava fent de zombi!
La veritat és que la festa resulta molt curiosa i alguns dels zombis són increïbles, com ara una família zombi molt ben caracteritzada, una parella de militars acabada de sortir de la tomba o alguna núvia cadàver de tan en tan...

Una festa esgotadora la Zombie Walk... i l'endemà dia 11, cap a Montserrat a veure O.V.N.Is.

RITUALITZAR UN TAROT

Sempre t'ha cridat l'atenció tot allò esotèric però mai fins ara t'havies atrevit a entrar-hi de ple. Tenies por, no saps exactament de què, però saps que era una por que anava més enllà del "què diran".

Pensaves que el Tarot només era apte per a uns pocs "il.luminats"i que no eres l'escollit/da, que no tenies el "do".
Tens inquietuds espirituals i el teu coneixement vol anar més lluny que els teus sentits i al final ho has fet, has escollit una baralla de cartes del Tarot i has decidit aprendre.

Molt bé, però no oblidis que el Tarot es pot interpretar de moltes maneres, que no és pas fàcil, que és orientatiu i que no t'has de prendre al peu de la lletra el que interpretis.
La última paraula et pertany a TU. Ets lliure d'horoscops, planetes, Tarots, línies de la mà, psicologia, ambients i fins i tot genètica. Tu ets Tu i prens decisions mentre et trobes entre diferents factors externs.
Està bé que tinguis en compte els astres, les cartes, la data de naixement... tot això influeix però la teva voluntat està per sobre de tot.
Les mancies s'han utilitzat molt malament. Utilitza les cartes com a guia no com a únic camí perque t'equivocaràs i viuràs entre prejudicis i trampes.

Tu pots aprendre a llegir les cartes, tindràs més facilitat o no, però amb ganes, humiltat i amb la informació adeqüada pots arribar a ser bon/a tarotista. Sí, tu pots ser-ho. De veritat creus que tota la gent que anuncia Tarots telefònics tenen super-poders? Creu-me, hi ha de tot, jo ho he vist.

No preguntis tan "què passarà" sinó "què pot passar i què és el millor que pots fer". Sigues responsable amb la teva vida, el Tarot ajuda però no et treu les castanyes del foc.

Ara que t'has decidit, has de saber que el Tarot és molt seriós, no és una broma per passar l'estona, ni un mètode per manipular els altres ni per presumir i fer veure que ho saps tot. El Tarot és una eina de creixement espiritual i l'has d'utilitzar per al bé dels altres.

Abans d'utilitzar un Tarot has de ritualitzar-lo. Hi ha molts tipus diferents de rituals per purificar un Tarot, jo te'n proposaré un de senzill però eficaç. Després d'aquest ritual les teves cartes i tu tindreu un vincle més fort i les tirades seràn millor. Un Tarot acabat de comprar no és propiament teu fins que no el ritualitzes. Cal dir també que un Tarot que ha estat d'una altra persona també s'hauria de ritualitzar abans que l'utilitzis tu.

INGREDIENTS

Un bol d'aigua amb sal: la sal és la puresa i la terra. L'element aigua representa també puresa i fluidesa.
Un tros de quars transparent o una amatista: representen la terra, la curació, la relaxació i la vidència.
Encens: representa l'element aire i ajuda a meditar.
Una espelma blanca (més aviat petita i de cera): representa l'element foc i el seu color blanc indica purificació i benediccions.
Un tros de roba negre o violeta per posar les cartes (el teixit ha de ser natural preferentment cotó o seda): el negre protegeix les cartes d'influències psíquiques i el violeta és el color de la sabiesa i l'espiritualitat.

Aconsello fer aquest ritual en una nit de lluna plena per la plenitud i el poder d'aquesta. També cal que realitzis el ritual després d'una dutxa, en un moment de benestar on ningú et pugui interrompre, amb roba còmoda o si ho prefereixes despullat/da.

Encèn l'espelma i l'encens (amb llumins) i posa les cartes a les teves mans mentre recites la següent oració:

Deessa Hekate, deessa de les bruixes, beneeix aquest Tarot perquè sigui un instrument per al Bé i la Veritat.
Guia'm per conèixer el camí que he de seguir i el consol que puc donar. Fes que la meva ment es mantingui clara i serena i que el missatge dels arcans se'm mostri amb benevolència i saviesa.


Passa la baralla de cartes sobre la flama de l'espelma (vigila perque la flama no ha de tocar les cartes), passa la baralla pel fum de l'encens i per sobre del bol i el quars.

Observa les cartes una a una, deixa-les sobre el tros de tela. Posa-les totes davant teu de manera que puguis veure la baralla completa. Explora els sentiments i les sensacions que sentis vers cada carta, digues alguna cosa si vols, dirigeix-te a les teves cartes, als seus personatges, acaricia-les... Estigues l'estona que vulguis meditant amb les seves imatges.

Quan vulguis, dóna les gràcies a la deessa i als elements. Posa les cartes en ordre i embolica-les amb la tela que hagis escollit. Deixa les cartes "reposar" durant 7 dies i manten-les a prop teu (pots portar-les amb tu a la bossa que utilitzis cada dia, posar-les a la tauleta de nit o també deixar-les sobre l'altar -si en tens un-).

Deixa que l'espelma es consumeixi del tot amb seguretat (si per la raó que sigui no pots deixar-la encesa apaga-la amb els dits).CONSELLS

-Afegeix una fotografia teva a la baralla.
-Desa a prop de les cartes un tros de quars.
-Deixa-les en ordre quan acabis de consultar-les.
-Desa les cartes embolicades amb roba natural o en una capsa de fusta.
-Evita consultar-les en ambients sorollosos.

CURIOSITATS

-Algunes persones creuen que per evitar interferències és bo treure's qualsevol joia abans de consultar el Tarot, mentre altres no li donen importància ja que algunes joies actuen com a amulets i suports per a la vidència.
-No se sap del cert quins són els orígens del Tarot.
-Els símbols i colors del Tarot han anat canviant amb el temps donant lloc a moltes confussions.
-El Tarot oficial és el de Marsella.
-Un dels tarots més utilitzats és el Rider-Waite. L'ocultista A.Waite va dissenyar-lo de manera que fos més fàcil de consultar i més estètic.
-Durant molt de temps s'ha dit que les dones durant la menstruació han d'evitar llegir el Tarot. Aquest tòpic és absurd i ve de tots els prejudicis, religions patriarcals i ignorància que erròniament creuen que la dona és impura per naturalesa, almenys durant la menstruació. (També s'han dit ximpleries com ara que un home pot morir si toca a una dona que està menstruant, que la dona menstruant pot enverinar l'aigua tocant-la, que pot morir si es banya o que si prepara maionesa es talla). La menstruació no és impura ni pecaminosa ni tampoc és una malaltia ni una maledicció. Algunes dones fins i tot diuen sentir-se més sensibles i receptives en la cartomancia durant la menstruació, o sigui que potser fins i tot és aconsellable llegir el Tarot durant la menstruació.
-Hi ha moltes maneres de barallar les cartes i cada llibre i cada tarotista té la seva manera, fes-ho com et sentis més còmode, pensant en la teva pregunta i preferentment barrejant amb la mà esquerre, però no et posis traves pensant en quantes vegades i com has de barallar les cartes, en el Tarot fes el que sentis.

Per acabar dir-te que el Tarot serà tota una aventura, consulta les cartes amb intel.ligència i sensibilitat i no et preocupis per la gent que no ho entengui. Què importa el que diguin els altres mentre no fas mal a ningú i ets feliç?
Desitjo que tinguis una experiència meravellosa amb el Tarot i que aquest t'ajudi en el teu camí.

VIDA D'ACTRIU

Per fi el meu videobook veu la llum.

Vaig pujar per primera vegada un escenari als dotze anys en un festival de dansa, després d'aquella primera experiència sabia que no baixaria mai més.
Als 15 anys vaig actuar a la meva primera obra de teatre a l'Ateneu Igualadí i recordo la meva sensació d'euforia, els focus de color àmbar, el vestit blau, les sandalies platejades que trepitjaven l'escenari, la senzilla escenografia, aquell personatge tan pacífic i tan agradable que havia construït encara amb inexperiència però amb tota la il.usió del món... Recordo els intensos nervis, el maquillatge, l'esforç, el teatre, l'escenari, la vella aula d'interpretació i sobretot els assajos, el dia a dia d'una representació teatral, el fet de CREAR.
Han passat més de deu anys però jo no he parat d'actuar, no he parat de fer un curs o un altre, no he deixat d'estudiar, de formar part d'un grup o d'un altre. Recordo tota l'adolescencia a l'escenari, fins i tot assajant 4 obres de teatre a la vegada, el resultat de diferents cursos i la iniciativa d'un grup de joves que sense recursos i amb molt atreviment muntavem les nostres petites obres als teatres sense tèmer a res ni a ningú i enfrontant-nos a qualsevol escenari i a qualsevol públic.

Tinc bons records d'aquella època, d'haver fet dos personatges en un mateix melodrama, d'haver interpretat els 7 pecats capitals en una funció de teatre de màscares, recordo l'olor de la gomaespuma i els peus descalços sobre les rajoles de la sala d'assaig i sobre les taules de l'escenari. Recordo relacions més o menys afortunades amb els companys, amistats per tota la vida i gent que sembla haver desaparegut en el temps.

Entre setmana, a les nits, després d'anar a escola, assajava i els caps de setmana anavem a fer bolos. El món de l'espectacle a Catalunya està molt tancat però els meus companys i jo ens sabiem moure en el panorama més alternatiu. El poc que guanyavem servia per pagar decorats, vestuaris i viatges... no ens preocupava. Els caps de setmana mentre la gent de la nostra edat sortia de festa, nosaltres pujavem a l'escenari una altra vegada i donavem vida a diferents personatges. Anavem al teatre a veure a intèrprets reconeguts i no ens feia cap por esperar-los a la sortida i parlar amb ells. Nosaltres, coneixiem límits i fronteres, però no ens importaven.

Més endavant va arribar l'hora de començar estudis superiors. Jo vaig ser de les poques que va estudiar la carrera d'Art Dramàtic, va ser al Centre Superior d'Art Dramàtic Eòlia. Durant la carrera he interpretat a Medea, a Lady Macbeth, a Clov (Fi de partida de Beckett), a una decadent cantant de music-hall, a una noia boja obsessionada amb la seva parella... També he fet el meu debut en el món dels curtmetratges on m'he trobat altres personatges per viure, alguns d'ells, més aviat desequilibrats i que han estat un autèntic repte...
He viscut com tot estudiant, els meus bloquejos, els meus descobriments, les meves dificultats i les meves troballes... Mentre, he convinat les classes amb castings, intervencions televisives, obres de teatre i algunes feines que no tenien res a veure amb la meva vocació però que m'han ajudat a pagar els estudis.

Vaig passejant-me per escenaris com a la meva principal necessitat, sobretot molt ficada en el món de l'espectacle més alternatiu. Últimament, com he dit abans, també m'he posat davant la càmara per a actuar en curtmetratges i també és una experiència satisfactòria, malgrat estar habituada a l'escenari.
Com la majoria d'actors i actrius em trobo davant d'una realitat professional més que difícil però visc amb la il.lusió de seguir actuant sempre, de seguir aprenent constantment, de ser feliç amb el que faig i aportar també felicitat als altres.

Aquí teniu el meu videobook promocional.

http://www.youtube.com/watch?v=2mg9f0pzETc

O.V.N.I.S A MONTSERRAT, VEURE I CREURE

Aquests dos últims mesos, tan a l´agost com al setembre, Arkanum ha estat a Montserrat per veure els seus famosos avistaments O.V.N.I. L´experiència ha estat més que interessant.
Montserrat és com sabeu un lloc bellíssim ple de llegenda, màgia i història. Montserrat és una muntanya d´aspecte estrany i fascinant i alhora és l´escenari de miracles, desaparicions, llegendes griàliques i avistaments O.V.N.I.
Cada 11 de cada mes, a les nits, moltes persones es reuneixen a Montserrat per veure els O.V.N.I i seguir les explicacions de Lluís Josep Grifoll que ja porta molts anys investigant sobre els O.V.N.I i compartint la seva experiència amb la gent.

El passats 11 d´agost i de setembre, Arkanum va estar a Montserrat. Cap a les 22:00 de la nit, la gent sol quedar a l´Hotel Bruc on es pot sopar i intercanviar impressions amb la gent que es reuneix per veure els avistaments O.V.N.I. Són molts tipus de persones les que podem trobar, els fidels que venen tots els dies 11 de mes, els curiosos, els investigadors, els escèptics, els entesos, els que vénen per primera vegada... i també els que s´acosten per molestar.
Més tard, tothom es dirigeix a Montserrat on ja hi ha sempre un petit grupet mirant al cel i informant de tot el que han vist prèviament. El passat 11 d´agost, era la data indicada per a la pluja d´estrelles coneguda com a Llàgrimes de Sant Llorenç, cosa que podia donar lloc a algunes confussions. De fet, el que havia aparegut al cel fins aquell moment tenia més l´aspecte d´estrella fugaç més que de cap altra cosa.

És increïble veure la gran quantitat de cotxes que arriben i quanta gent es reuneix.
Vam reunir-nos mirant en direcció on havien aparegut les petites llums, d´esquena a la lluna. De tan en tan apareixia alguna llum que cridava l´atenció. Jo mateixa, el que puc dir és que vaig veure en un parell d´ocasions, una petita llum daurada recorrent un tros de cel, deixant una petita cua darrere seu, també daurada i que desapareixia ràpidament. Aquestes petites llums ens cridàven molt l´atenció però també ens feien sospitar de la possibilitat de que fossin en realitat estrelles fugaces.

Grifoll explicava les seves experiències a Montserrat, avistaments famosos i responia les preguntes dels presents. Un geòleg va parlar-nos de la possibilitat de que aquelles llums fossin una reacció natural en un lloc on la terra és argilosa, com ara pot ser a Montserrat. Sempre és interessant escoltar l´opinió dels altres i discutir-la.
Per altra banda, Grifoll creu que veritablement els O.V.N.I són manifestacions dels "de dalt" éssers superiors i creadors que volen obrir la nostra ment. També creu que aquests éssers es poden comunicar amb nosaltres i aparèixer en moments concrets responent als nostres pensaments, a les nostres paraules o accions. Precisament, en un moment de la nit va criticar algunes publicacions dedicades al fenòmen O.V.NI i la informació superflua que contenen. Justament en aquell moment va aparèixer al cel, damunt nostre, una brillant llum platejada i rodona que darrere seu deixava un rastre de llum també platejat que es va mantenir un moment al cel abans de desdibuixar-se. L´avistament va ser tan clar i espectacular que tots els presents vam emocionar-nos i vam aplaudir.
Va ser una vetllada molt interessant, amb un avistament claríssim i algunes altres petites llums sospitoses al cel.
La nit es va veure perjudicada però, per gent maleducada que es dedicava a enfotre-se´n de tot, a fer soroll i a molestar en general. Tots els dies 11 hi ha alguna colleta estúpida que ve per molestar o a pujar a les muntanyes a fer senyals de llum amb un lot (no s´han cansat, ja? no veuen que les seves estúpides llumenetes ni enganyen ni fan gràcia?).
El passat 11 de setembre, hi havia un espectacular grup de gent a Montserrat, sense cap mena de dubte, la visita ufològica a Montserrat és una bonica manera d´acabar la diada. Aquesta nit vam veure algunes petites llums al cel però bastant poc clares i ràpides, de manera que podien ser estrelles (o no). És una llàstima tenint en compte la quantitat de gent que hi havia i que amb Arkanum també van venir alguns amics de Barcelona amb moltes ganes de compartir l´experiència. Malgrat tot, va valdre la pena anar a mirar el cel ja que mai se sap i les explicacions del sr. Grifoll sempre són interessants. En fi, no podem esperar que sempre, tots els dies 11, ells es manifestin.
La nit de l´11 de setembre vam aprofitar per entrevistar a Grifoll que va parlar per al programa Arkanum sobre els avistaments d´agost, la importància de Montserrat i com veu ell els O.V.N.Is, entre moltes altres coses d´interés i que podreu escoltar al llarg d´aquesta quarta temporada d´Arkanum que estem a punt de començar.

Reflexionant sobre el que he vist a Montserrat voldria parlar sobre l´escola del "si no lo veo no lo creo", si no ho veig no ho crec. Alguns individus saben on he estat aquests últims dies 11 de mes i han fet comentaris absurds del tipus "van a veure extraterrestres".
Jo no he anat a veure extraterrestres, he anat a veure O.V.N.Is. O.V.N.I significa Objecte Volant No Identificat, no té perque ser una nau espacial pilotada per homenets verds. Jo no sé què és el que he vist al cel, no sé si és un meteorit, escombraria espacial, una nau d´aquest planeta o de fora, no ho sé. Només sé que he vist una bola lluminosa creuant el cel.
Algunes persones creuen que sí que es tracta de naus d´altres planetes, i sabeu què? Em sembla molt respectable i no tan escabellat com ens fan creure. Si l´univers és enorme i no coneixem res més que una petita part, de veritat que és tan estrany que hi hagi altres formes de vida en altres planetes? Tan importants ens creiem nosaltres que pensem que en tot l´univers estem sols? Nosaltres, puntets insignificants i autodestructius perduts en l´immensitat d´un univers desconegut, creiem que som els únics? Això sí que és ridícul! Això sí que és escabellat!
Per què sempre neguem allò que no entenem o que desconeixem? Aquesta és l´actitud pròpia de gent ignorant i prepotent.

Hi ha qui es creu molt intel.ligent i molt racional pel fet de no creure en res. Perdoneu, no creure en res, més aviat fa burro i és d´una pobresa espiritual lamentable... i ha de ser tant trist i deu donar una vida tan buida...

Els que si no ho veieu no ho creieu, dieu-me si us plau: No creieu en la música? No creieu en l´amor? No es veuen pas! És ben cert que la música no es veu perque una partitura no és res més que una representació i un instrument musical és tan sols un mitjà, però no és música.
Suposo que tampoc creieu en l´amor perque una abraçada pot fer-se sense amor perfectament i l´amor en si, veure´s no es veu i una abraçada o un petó no són L´Amor.
Llavors em direu, com si estessiu encara en una classe de parvulari que la música l´escoltem i que l´amor el sentim... vaja, "sentir", heu après una paraula nova! I sembla que reconeixeu doncs, que hi ha altres sentits a més a més de la vista. Menys mal, començaveu a preocupar-me...
Està molt bé confiar en els sentits però aquests també poden enganyar-nos. La gent que té al.lucinacions veritablement veu coses, però aquestes no existeixen realment.
A més a més dels sentits, hem de confiar en el coneixement, la ment oberta i un altre sentit: la intuïció.
Si quan parlo d´O.V.N.Is a Montserrat et vénen ganes de riure o creus que estic malament del cap, tens un problema. Si ets d´aquests intel.ligents que si no ho veuen no ho creuen, jo podria dir-te: MIRA I CREURÀS. Però estic tan convençuda que per orgull, tampoc creuries... encara que davant dels teus nassos aparegués una llum desconeguda.

Els que em coneixeu de la ràdio sabeu que tracto temes com el de l´ufologia i deixo que cadascú tregui les seves propies conclusions. Quan parles de temes relacionats amb l´ocultisme no pots parlar-ne amb qualsevol, no tothom ho entèn. No pots parlar amb gent massa crèdula per que es suggestiona i es fa uns embolics impressionants, creient-se qualsevol història estranya i sense tenir esperit crític. Tampoc pots parlar amb gent que va d´intel.ligent per que et falten al respecte trobant molt gracioses experiències molt serioses, comencen a donar explicacions més retorçades i més absurdes encara que els fets originals i acaben fent gala d´un cervell bastant atrofiadet com per raonar sobre alguna cosa més que no tingui a veure amb ells mateixos i la seva rutina diària.

Per sort, hi ha un punt mig. Conec persones que volen saber molt més, que volen conèixer allò que no entenem, que no neguen qualsevol cosa pel sol fet de no entendre-la. Conec gent amb la ment oberta, que volen informar-se i que volen investigar. Conec gent que es fa moltes preguntes i que busca molta informació abans de creure cegament en res o negar-ho. Conec persones que no es deixen manipular i que contrasten tota la informació possible. Conec persones que busquen, que parlen menys i escolten més, que volen saber en comptes de ser uns ignorants tota la vida. Conec gent humil que reconeix que no ho sabem tot.

Si ets una d´aquestes persones, has de saber que és per gent com tu cada programa d´Arkanum, tot allò que vull comunicar i que està mal vist pel sol fet de ser estrany.