NO M' IMPRESSIONEN

Em desconcerta bastant aquella gent que per impressionar-te comencen a presumir dels seus diners. Moltes vegades són genteta absurda que busca lligar i es pensen que ningú es resistirà només perquè tenen uns quants cotxes, unes quantes cases i/o muntanyes de bitllets. Quan m' expliquen aquestes ximpleries, siguin veritat o mentida, jo prefereixo allunyar-me d' aquesta classe d' individus. La pasta a mi ni m' impressiona ni m' atreu. El que m' agrada de les persones no són els seus diners, és que tinguin quelcom al cap, que usin el seu cervell però desgraciadament aquests tarats que van de milionaris no es podràn comprar un cervell nou mai per molts diners que tinguin. És el que passa, que les coses més importants de la vida són les que no es poden comprar. A més a més, això és tot el que poden explicar-me d' ells? Que tenen pasta? Doncs que poc interessants que són! Una altra cosa, no els preocupa que en el cas de tenir gent al seu voltant només sigui per això? pels seus diners? Encara n' hi ha més, quan m' expliquen totes aquestes bestieses sobre els diners que tenen, es pensen que això m' agradarà? Jo no sóc una estúpida materialista com ells. Sincerament, alguns tenen molta pasta però no valen ni un duro.

UNS VALORS BUITS QUE HEM DE CANVIAR PER UNS ALTRES

Veient els dibuixos animats, les joguines, i els programes de TV tan horrorosos com algunes sèries he observat el missatge terrible que es dóna a les nenes, els mitjans ja les estan convencent des de petites que el que importa és estar en els ossos, maquillar-se, anar de compres, agradar als nois, fer burla de la gent diferent, ser populars, estar "guapes i sexys", ser submisses, tener uns pits enormes... Fatigós. Tot és frivolitat, en cap moment hi ha un bon missatge, ni de respectar-se ni de respectar als altres, ni de lluitar per allò que val la pena, ni de tenir personalitat pròpia, ni d' estudiar, ni de llegirr, ni de lluitar pels propis drets. Res d' això. Després, de grans ja estàn convençudes que el seu "deure" és agradar als homes, així que perden el temps, els diners i la salut amb maquillatges, talons, depilacions, cirurgia plàstica i estupideses per l' estil. Sembla que no hi poden haver altres aspiracions o que aquestes han de quedar en segon pla. És terrible. Això em recorda que una vegada em vaig quedar horroritzada al veure una cosa que va publicar una noia a les xarxes socials. La noia estava operadíssima, el més evident eren llavis i pits infladíssims de silicona, una exageració i tot el seu facebook era una exhibició estereotipada del resultat de les seves operacions, no estic segura de fins a quin punt ella així es volia veure o li havien ficat aquesta idea al cap. Aquesta sensualitat de plàstic copiada mil vegades dels mitjans em sembla sospitosa. Un dia va publicar un anunci d' una clínica d' estètica en la que la labioplastia estava d' oferta i ella deia: "va noies, aprofiteu!" Em va horroritzar aquest missatge, és a dir, "opera' t que ja no tens excusa, opera't que ho necessites, opera't que es el més important encara que no tinguis diners, opera' t que el teu cos està malament, opera't que el teu cos ha de ser com ells diuen que ha de ser, no t' has operat encara?" És a dir, un invent inútil passa a ser una obligació. El que ens diuen és que "cal" operar-se, no operar-se no és una opció. Ara un dels últims invents terribles per a acomplexar les dones és dir que el seu sexe tal i com és està malament i s' ha de canviar (depilar-lo que fa uns anys no es feia i no passava res, avui dia lluny de ser ser una opció ja és imposició i qui sap si d' aquí poc la que no s' hagi retallat, tret i tornat a cosir els llavis vaginals estarà també fora del considerat "acceptable", per no parlar ja de tots aquests productes com sabons especials, desodorants íntims etc. que s' ha demostrat que molts d' ells són perjudicials i un engany per fer-li creure a la dona que és naturalment bruta i defectuosa i que s' ha de gastar diners en canviar). La cirurgia íntima cada cop és més freqüent, cosa que indica que s' està acomplexant a la dona cada cop més i els complexes ja han arribat  a afectar més directament que mai la seva sexualitat. Els genitals sembla que han d' estar fabricats en clíniques, copiats d' estúpides pel.lícules porno, fets en sèrie i tots iguals, ajustar-se a un cànon menyspreable i acabar amb la diversitat. Davant d' aquest espantós panorama cal obrir els ulls, ens estan ficant molta porqueria al cap des de petits, tenim un rentat de cervell brutal, ens hem de preguntar més sovint el perquè fem segons quines coses. No estic dient que no hem d' usar maquillatge ni operar-nos, no vull que se' m malinterpreti, hem de ser lliures per fer allò que desitgem amb els nostres cossos però rares vegades fem el que volem, moltes vegades fem allò que ens han ensenyat i ens imposen d' una manera més evident o menys. Creiem que som lliures però no ho som, és un altre engany.

SI NO HO VEUS NO HO CREUS?

El "si no lo veo no lo creo" (si no ho veig no ho crec) em sembla absurd. Els nostres sentits són meravellosos i molt útils i necessaris però també són limitats i algunes vegades ens enganyen. S' ha d' anar més enllà, tenim altres recursos. El "si no lo veo no lo creo" és refotudament literal per als que tenen per costum dir-ho i és la religió dels mediocres. És típic de gent limitada, algunes vegades sense imaginació, avorrida, en el pitjor dels casos prepotent i a la que no li agrada pensar ni reconèixer la seva falta de coneixement sobre alguns temes. Per a aquesta gent és millor negar tot el que no entèn abans que valorar la possibilitat de comprendre-ho, és millor dir "això no és així, això no pot ser, això no existeix...", abans que reconèixer el desconeixement i intentar aprendre quelcom nou. 

Aleshores, amiguet del "si no ho veig no ho crec" si el teu amic diu que treballa per a la Mercedes no t' ho creuràs perquè no ho has vist? Si la teva àvia diu que s' ha trobat a una amiga no la creuràs perquè no ho has vist? ¡Deus sentir que tothom et diu mentides! Si no has vist als teus veïns et pensaràs que no deuen existir (perquè clar, si existíssin, tu que ets tan llest ja els hauries vist o ja que ets tan important ells t' haurien visitat, no?), per descomptat, la música no existeix perquè no la pots veure i l' electricitat deu ser mentida... La teva única font de coneixement són els teus ulls, que a sobre estan cegats pels prejudicis. "Què ha de ser rodona la Terra?" "Què hi ha d' haver sistema circulatori?" deien els de l' escola del "si no lo veo no lo creo", és que alguns només veuen el que els hi dóna la gana i si hi ha algú més intel.ligent que ells i amb un punt de vista més ampli, se'l carregaran. Està clar que poden enganyar-nos, que hi ha coses que no poden ser i coses que no són però abans comprova-ho en comptes d' anar per la vida amb tanta arrogància i negant tot per rutina. Hi ha ulls però també hi ha cervell i ganes d' aprendre i hi ha una vida que és molt més que el fútbol, la cervesa i una feina miserable amb la que treure' s 4 duros. És que a sobre quan veus allò que no creus, llavors per orgull també ho negues. Afortunadament les vegades en que s'ha avançat i s' ha après quelcom és perquè algú va descartar el  "si no lo veo no lo creo" i no va voler quedar-se amb allò superficial.

MÚSICA DE L' ESTIU DEL 2014

Bé, em trobo de nou seguint la tradició del recopilatori musical estival. Un altre any de reptes amb la seva particular banda sonora que vull compartir amb vosaltres. Com sempre, música molt diferent i per a tots els gustos.

Comencem amb un descobriment impressionant d' aquest any, ben bé als principis ha estat el gran Tiny Tim. Divertit, expressiu i amb una sorprenent veu de molts registres. Cantava en un bon falset però el seu registre de baríton era una delicia i bé que ho demostrava. Una presència hipnotitzadora, una interpretació de les cançons única i personal, un gran magnetisme... Tot un personatge que a més a més va intentar fer carrera com a actor en diferents programes de televisió i en alguna pel.lícula com ara un pallasso desequilibrat a Blood Harvest (o Nightmare).

Va morir a l' escenari en un atac de cor poc després d' interpretar el seu gran èxit "Tip toe throught the tulips". La seva tercera dona va dir: "quan va morir, la última cosa que va sentir van ser els meus braços envoltant-lo i el públic aplaudint".

El seu gran èxit "Tip Toe" va tornar a triomfar anys després al incloure' s en la banda sonora de la pel.lícula de terror "Insidious" contrastant moments terrorífics amb el seu so alegre (però inquietant, sense dubte, a més a més, Tiny ja tenia quelcom misteriós i estrany per còmic que fos).

Entre les meves cançons preferides de Tiny hi ha tants títols que no acabaria però en posaré unes quantes a més a més d' un especial televisiu en el que es veu la seva comicitat i la interpretació d' unes quantes cançons.

Alguns dels meus títols preferits d' aquest genial artista són: Tip toe through the tulips, Earth Angel, saturday night live, perhaps in the next life (de Harve Mann) , dou yo think am sexy ( a la T.V fins i tot va fer un petit streeptease cantant-la), people are strange (the doors), I can't get now satisfaction (Rolling stones), the other side... i no acabaria.

Hi ha versions molt boniques de la cançó àrab Sidi mansour, que vaig descobrir ballant dansa del ventre. Aquí en tenim una de Hakim (barrejant espanyol aflamencat, més en comú del que creiem, de fet hi ha interessant fusions). La cançó Sidi mansour diu: "Alà, Alà, que la pau sigui amb tu, Alà, Alà que difícil és curar la ferida del que estima".

Büllent Ersoy és una cantant transexual turca molt interessant i tot un símbol de la lluita pels drets dels transexuals. Va començar la seva carrera com un noi jove amb una gran veu i una bona capacitat per transmetre emocions, més endavant es va canviar de sexe (però no el seu nom masculí, Büllent) i el seu èxit va augmentar. Les autoritats no la van reconèixer com a dona l' any 1982, portant-la a un estat de desesperació en el que va intentar suïcidar-se. La seva veu profunda és digna d' escoltar i ho farem amb les cançons Geceleri la més recent," Bin ber bin Allah Billiyor".

Winter forest, l' exòtic i misteriós so que creen el duet Azam Ali i Loga Ramin Torkian és perfecte per meditar, relaxar-se i viure un somni suau i harmoniós.

Tout pour la patrie del grup metal Fortereusse és una cançó dura i èpica que no em puc treure del cap.

Adoro la cançó Frozen de Madonna però a més a més, per casualitat amb una amiga vaig descobrir en una botiga una versió meravellosa del grup Nevergreen, en arribar a casa vaig buscar la versió i algunes més i em va encantar també la del grup Regardless of me. Són versions molt diferents però que tenen un gran encant i conserven la força, sensualitat i misteri de la cançó original. A més a mes em porten records del bon dia que vaig passar.

Hi ha moltes versions bones i interessants d aquesta meravellosa cançó de Madonna, ara una de Crysalys, la més lírica.

Aquesta peça la vaig trobar en el facebook d' un amic, la música m' atreu molt però no li tinc simpatia a la lletra. Aquí tenim Blood, una cançó de In this moment.

En un videoclip d' At this moment, el cantant de Motionless in white hi apareix convidat, d' ells em crida l' atenció inmaculate misconception, cançó que poso a continuació. No conec gaire aquest grup però trobo que la seva versió de Du hast de Rammstein és molt interessant i ben personal i és difícil fer versions d' un grup tan fabulós com Rammstein. Aquí un crit de guerra pels que són diferents i la societat estirada no accepta:

No puc deixar de pensar en metal, Roots de sepultura sempre m' ha agradat, una reflexió directa sobre uns orígens sanguinaris com diu la lletra, una cultura amb ocultisme i enigmes constants.

Sempre m' ha agradat Within Teptation molt en la línia del tipus de grups que m' agraden a mi, les meves cançons preferides d' ells són: Stand my ground y Mother earth.

I ara una cancó del mític grup Nine inch nails. La cançó Perfect drug i el seu fabulós i impressionant videoclip em van impressionar des del primer moment. Aquest estiu l' he recuperat dels meus records per posar-la en el blog. He de dir que crec que hi ha una versió millor i més completa al Vimeo.

Les germanes CocoRosie proven de fer música instrumental i a vegades ni utilitzen instruments, usen alguns objectes curiosos com ara joguines. Un dels seus àlbums el van gravar al lavabo perquè allà creien que hi havia un so molt millor -de fet, les rajoles fan una reverb interessant-. Els seus videoclips també mostren fins a quin punt el seu art és especial i oníric amb punt d' absurditat. La cançó Gallows em va impactar molt per ser la gran pena i romanticisme que transmet i a més a més el videoclip encantador està a l' alçada. Pura poesia que commou.

I ara un recentíssim descobriment, Cecile Corbel, creadora de cançons bellíssimes plenes de màgia amb una dolça melodia, una veu suau i emotiva. La fille damnee és la cançó que he escollit entre tantes que m' agraden d' ella. Els videoclips també capten l' ànima de la seva música plena d' elements poètics, inquietants, dramàtics... Molt interessant.

No conec gaire a Pablo Hassel però la lletra d' aquesta cançó (No estás sola) em va encantar. El missatge d' ànim cap a una noia lluitadora que a més a més es troba amb el fet de ser discriminada constantment i considerada boja per un sistema que ens vol seguint la corrent, sense lluitar ni pensar.

Que la música sigui a la vostra vida una constant que us ompli!

DESAFIAR

Sóc una persona desafiant i això està bé sobretot en aquesta societat en la que (sobre)vivim. Hi ha gent que valora aquesta característica i hi ha gent que me la retreu (els que segueixen la corrent, els envejosos, els estúpids i els tous). Critiquen la meva actitud, cosa que poden fer, està clar, sempre i quan sigui constructiu i no deixant anar ximpleries que a sobre tampoc em faran canviar. Sembla que per a molta gent està mal vist ser una persona lluitadora, enfrontar-se a situacions injustes, expressar-se sobre allò que no està bé, qüestionar-se allò establert, lluitar per allò que es vol... Tot això resulta incòmode i molest en aquesta societat ridícula en la que es creu que hem de somriure obligatòriament com idiotes, aguantar en silenci qualsevol injustícia, anar amb el cap baix, fer el que ens ordenen i seguir la corrent perquè sí. Jo no ho penso fer, si alguns no tenen valor per lluitar almenys que no critiquin als que ho fem i ho seguirem fent. Sembla que hem de ser tots una colla d' esclaus dòcils i estúpids i passar-nos el dia parlant de floretes i papallones, i que no se' t passi pel cap treure un tema important ni et revoltis contra res injust (no fos cas que es pensin que ets una persona desagradable o alguna cosa així, quan ser desagradable és molt diferent i els que no ho entenen tenen el cap bastant buit). Si hi ha quelcom que sents, fes-ho. Si creus en alguna cosa, endavant. Si tens quelcom a dir (per pertorbador que sigui pels dèbils de cor), endavant! Això és molt més important i molt més interessant que"quedar bé", perquè "quedar bé" i pretendre agradar a tot el món és de ser mediocre, és una forma de castració i llençar la teva vida a les escombraries. Pensa per tu mateix/a i que no t' arrossegui la corrent, hi ha gent que em diu amb to paternalista: "però això és esgotador, eh?" (un altre cop intentant canviar-me) i jo contesto: "esgotador i frustrant és ser un esclau més i ofegar els teus valors entre les ximpleries del ramat. Què faràs de bo així?"

QUE NO T' IMPORTI...

Mai m' ha importat "el que es porta", les modes es van inventar per als que no tenen personalitat. Per què vols encaixar en el motlle podent-lo trencar?

No és ridícul estar pendent sempre del que està "in" o del que està "out"? No és absurd que hagi d' anar tothom igual? 

La veritat és que em resulta horrorós que alguna gent tingui una vida tan avorrida com per seguir una moda, veure quin és l' últim complement de marca segons el qual no es pot viure ara (ximpleries, un complement només és un complement i les marques només són marques!) o quina nova intervenció perjudicial hem de fer-li al nostre cos per fer-lo desitjable segons uns cànons totalment equivocats.

Que cadascú sigui com és i ho expressi!