Aquest ha estat un estiu molt màgic, d' estudiar, escriure un llibre nou i viatjar... Ja es va allunyant i només trobo consol en l' arribada d' alguns projectes nous i les meves classes.
Aquest estiu ha tingut alts i baixos, alguns problemes de salut que m' han preocupat però la valoració general que faig és molt bona i sense cap mena de dubte remarco com a experiència principal un viatge meravellós que he fet a Anglaterra i a Escòcia. M'encanta viatjar. Aquest estiu he vist paisatges llegendaris, castells embruixats, cementeris encantats... He sentit la màgia al meu voltant amb una força fabulosa. He estat a la Boleskine house, casa maleïda del bruixot Aleister Crowley i més endavant de Jimmy Page, he vist els llocs més foscos i estranys d' Edimburg, amb els seus fantasmes i bruixes... I la música en tot moment ha acompanyat. Aquí poso un record d' algunes de les peces musicals que més han estat posant banda sonora a aquest any i sobretot a aquest estiu.
Switchblade symphony és un grup que conec molt poc. El vaig descobrir per casualitat a les xarxes socials i no l' he escoltat gaire però "Gutter glitter" em va causar una molt bona impressió. Em fa pensar en una caixa de música maleïda, en records foscos, en bogeria... També m' agrada la cançó "Doll house". Vaig descobrir que no era el primer cop que escoltava aquest grup, fa anys vaig escoltar la cançó "Clown" on el pallasso apareix de nou com a un ingredient que ens posa una mica nerviosos.
Un taüt fet de pa de gingebre! Què és sembla l' idea? Alló divertit i dolç es barreja amb allò fosc i terrorífic i la combinació és excel.lent. Rasputina és una artista mot curiosa i amb gràcia, us presento la seva cançó "Gingerbread coffin". Com podeu veure, tinc una fixació amb les caixes de música...
Adam Hurst és un músic molt interessant que ens presenta melodies molt misterioses amb el seu violoncel. Aquesta peça és "Desolation", molt nocturna i amb l' orgue com a bona companyia.
"Satanic ceremony" és un projecte musical on el protagonista és un dels meus instruments preferits, l´orgue. Aquest instrument potent i versàtil que em sentit tantes vegades a l' esglèsia també posa música a altres cerimònies religioses... més fosques. El papa negre, Anton LaVey, fundador de l' esglèsia de Satan, era organista i la seva religió era un festival de fantasia i rebel.lió, allunyada de la monstruositat que la gent entèn com a satanisme. No puc evitar recordar a Anton LaVey al escoltar "Satanic ceremony" tan maligne i amb tanta energia. Les peces que escoltarem de mostra són "satanic enlightment" i "hailing the master".
Misanthropik és un altre projecte musical en el que l' orgue destaca. Qualsevol de les peces és interessant, es tracta de música molt ambiental i amb un toc místic i tenebrós. Per a una meditació tètrica, per a posar banda sonora a una lectura misteriosa, per a una tarda de soledat... "Misanthropik" és ideal.
Us presento a Skepticism, la seva cançó "the organium, funeral doom" també amb l' orgue i amb el seu so tan espectacular i fosc em va cridar molt l' atenció. Sembla que surti d' una pel.lícula de terror plena de dramatisme, però no tot és terror, també ens trobem un so suau i reflexiu a "Levitation", per a relaxar-se i meditar.
I seguim ara amb música d' orgue, aquesta vegada de manera menys experimental i més "convencional", música religiosa, de bellesa sorprenent i molt força. Per casualitat vaig trobar aquest èpic "Veni sancte spiritus" una autèntica invocació amb cor i orgue. Pierre Cochereau és l' organista i la coral és de Notre Dame de París. Aquí tenim el "Veni sancte spiritus" de Chanoine Jehan Revert i després l' "Alleluia" de Colin Mawby seguit d' una improvisació molt juganera i sorprenent.
Les peces anteriors vaig trobar-les buscant "Veni sancte spiritus" una peça de George Fenton per a la banda sonora "Shadowlands" i que fa anys que escolto. Aquí una versió que no és la típica d' estudi de la banda sonora (meravellosa també), aquí us deixo una interpretació en una esglèsia dirigida per Aaron Robinson.
Poques heroïnes en el món meravellós de l' òpera són tan icòniques com la walkiria. El cant de la walkiria de Wagner és èpic i inoblidable. La versió de "Ride of the walkiryes" en orgue m' ha agradat tan que no puc deixar de posar-la aquí, molt bona interpretació de Josh Perschbacher. I com que no pot faltar deixo aquí també a una Brunilda meravellosa que és Kirsten Flagstad amb el seu HO JO TO HO.
Opus nigrum, "time is over". Aquesta música és magestuosa i dramàtica sense faltar-li el punt misteriós.
Scarlett leaves amb la seva cançó "The misfortune" em recorden que hi ha molts móns, un d' ells especialment ple de somnis i malsons, històries intenses i enigmàtiques, pura emoció.
Bel canto amb la seva cançó "Spiderdust" ens porten una història de bruixeria que ens atrapa. A vegades sense saber-ho potser estem atrapats en un encantament i probablement aquesta música té aquesta capacitat.
Un grup fantàstic és Ultravox i els he descobert gràcies a algú molt estimat amb la cançó fabulosa " Dancing with tears in my eyes". Unes melodies que toquen la fibra i una veu molt especial plena de sentiment, la de John Foxx, per alguna raó serà que el grup és diu "Ultravox" (ultraveu). Recordo haver escoltat aquestes cançons moltes vegades de nit, hores abans de marxar de viatge, tenir-les a la meva ment durant tot el viatge, omplint-me de molt bones sensacions. Les meves preferides són "Dancing with tears in my eyes", "Hymn", "The voice" i "Vienna".
Led Zeppelin no necessiten presentació. La seva música és un regal del rock. A part del seu so tan personal i somiador, la carrera d' aquest grup està plena de misteris, estranys símbols i missatges amagats en les lletres de les seves cançons. Podria ser una casualitat però "Stairway to heaven" té una lletra molt pagana sobre escollir entre el bé i el mal però al revés la cançó ens parla de Satàn i el 666. Sigui real o no aquest missatge, buscat expressament o un accident és sorprenent escoltar-lo. La cançó, missatges amagats a part, és meravellosa, intensa i llegendària i aquest estiu que he estat a la Boleskine House, amb raó de més he tingut aquesta cançó present.
Viatjant per la meravellosa Escòcia no he pogut evitar pensar constantment en la banda sonora de "Rob Roy" que va compondre Carton Burwell. Aquesta música sona èpica, dramàtica i bucòlica fent honor a un heroi com és Rob Roy. Els paisatges d' Escòcia sonen a música clàssica, a música celta i són sempre dignes d' admiració amb els seus llacs, prats, castells... Per cert, en aquest viatge també ha estat inclosa la tomba de Rob Roy, la seva dona i els seus fills, tomba que els seus visitants cobrim d' ofrenes, monedes sobretot. Un homenatge a aquest heroi que Walter Scott no va oblidar en els seus llibres (i Escòcia no oblida mai a Walter Scott amb un espectacular monument a Edimburg).
Escoltant l' emissora Classic FM per les carreteres d' Escòcia, la màgia de la música clàssica acompanyava encara més la bellesa profunda, absoluta i misteriosa de la terra escocesa. Veure les meravelles del paisatge amb un repertori tant excel.lent emociona. Una de les peces que va sonar a la ràdio va ser la famosa "Tocata i fuga" de Bach, un dels meus preferits, pel meu interés en l' orgue. Aquesta vegada però, va sonar una curiosa i intensa versió per orquesta. Poso dues versions, no recordo exactament quina de les dues va sonar a la ràdio però va ser un moment molt emocionant.
En el viatge per les carreteres d' Escòcia, Classic FM també va oferir un especial de bandes sonores de videojocs. Sincerament mai m' han interessat els videojocs però he de dir que les bandes sonores que van sonar a la ràdio em van encantar i les poso aquí com a record. Una d' elles va ser del videojoc "Witcher" música molt apropiada per al viatge, totes les seves entregues amb aires cèltics i màgics. Compositors: Mikolai Stroinski i Marcin Przybylowicz.
El llarg viatge de carretera amenitzat per Classic FM, amb el seu dia dedicat a les bandes sonores de videojocs, em va impressionat especialment amb la música de Final fantasy XV, que va sonar més màgica encara al veure els grans paisatges d' Escòcia. Entre les meves preferides hi ha la potent "Titan demo song" amb una fabulosa intervenció de piano, l' alegre "Gratia mundi" i l' èpica "Omnis lacrima". El compositor Yoko Shimomura ha creat unes partitures ben interessants.
DMX és un grup amb un tipus de música que no escoltaria mai. De fet és la gran sorpresa d' aquest recopilatori, sobretot contrasta entre tanta música clàssica i gòtica. La raó per la que està aquí és perquè és una cançó que té força i he recordat amb facilitat. La vaig descobrir amb una sèrie d' animació còmica i aquest any ha sonat molt al estar en la banda sonora de "Deadpool" pel.lícula que ni veuré segurament.
La música tradicional de Mongolia és sorprenent, sobretot el seu cant gutural ens crida molt l' atenció, però és molt més que això. Un grup que fa una música ben interessant és Altái, amb la seva cançó "Edjin Duun" ens demostren el que poden fer, és una música plena de vitalitat i que desitges escoltar continuament.
Tornem a la música clàssica amb Vivaldi. La seva música és fresca i intensa, "Gloria in excelsis deo" m' ha acompanyat en diferents moments de la meva vida i també les 4 estacions amb tota la seva bellesa i intensitat. Aquest any he escoltat molt a Vivaldi i posaré una versió molt especial de les 4 estacions (estiu) interpretada per Ara Malikian que amb la seva força mostra entendre i viure molt bé aquesta música, que no és precisament estàtica, és plena de vitalitat i d' il.lusió.
James Bastien va compondre aquesta peça tan bonica "Romance". La raó per la qual la poso, a part de que és perquè m' agrada és que aquest estiu la vaig escoltar en una gravació molt estranya en la que uns nois entraven en una esglèsia abandonada i descobrien un fantasma tocant el piano! Justament aquesta peça, té tota la pinta de ser un fenòmen paranormal fals però la gravació té el seu efecte.
Peter Gundry presenta unes composicions molt interessants, en aquest cas "The child that never smiled", el seu títol ho diu tot, és una cançó de tristessa i solitud.
Myuuji ens regala unes composicions plenes de misteri i punts terrorífics, amb molt protagonisme del piano. Dos exemples molt bons són "Luigi's mansion, "Haunted by screams"
Hi encara hi ha altres composicions que m' han acompanyat: The sins of thy beloved amb "the kiss", també Funeris amb els seus "Nocturnes from Grim orchestra," Eldamar amb la cançó" The force of the ancient land", Triptykon amb "Boleskine house", Colph Nia amb la mística cançó "Our lady of the stars" i Lesbian bed death amb el seu tema "Bela Lugosi's back" una bona rèplica a "Bela Lugosi's dead "de Bauhaus. M' encanta pensar en un Bela Lugosi que és un vampir de veritat, tal i com ell creia i que torna de la tomba.
Aquest ha estat un record de les peces musicals més escoltades per a mi aquest any i que totes tenen el seu significat especial per a mi i han estat al meu costat en diferents moments, sobretot en l' estiu, la meva època preferida de l' any.
Així doncs aquí queda aquest recopilatori, un record de viatges, reptes, nou llibre, diferents experiències... Deixo amb tristesa aquest estiu i m' acosto a una etapa diferent amb nous projectes, reptes molt interessants... que també han de tenir el seu so.
